“Sacrifica’l en holocaust”, és la petició
divina a Abraham respecte al seu únic fill, Isaac. Una petició irracional des
de la perspectiva humana (quin pare sacrificaria el seu fill?), però també des de la perspectiva divina (com pot Déu demanar aquestes coses?), a no ser que
hi hagi gat amagat en la petició, com succeeix en realitat. Si fóssim jueus que
els dissabtes assisteixen a la sinagoga, ens tranquil·litzaríem ràpidament a
l’escoltar que les muntanyes de Morià serà el lloc on realitzar el sacrifici. El mont Morià és
on, posteriorment, s’edificarà el temple de Jerusalem, on s'immolaran
exclusivament animals. Per tant, Isaac no serà sacrificat. Ho corrobora el
final de l’episodi, quan l’àngel de Iahvè atura Abraham, convidant-lo a
sacrificar un moltó, i, de fet, inaugurant els futurs sacrificis del temple.
Desdramatitzat de bell principi el relat, es clou amb una nova intervenció de
l’àngel, prometent a Abraham benediccions i una nombrosa descendència. De fet, la fidelitat, l’obediència i
la confiança del patriarca són innegables, però li cal la intervenció divina perquè
doni culte a Iahvè de forma assenyada. Semblantment ens passa a nosaltres, quan
pensem que, com més exagerats i contundents siguem en les formes religioses,
més agradables serem a Déu, quan de fet aconseguirem el contrari: els altres
creients ens miraran amb recel i Déu ens mirarà a distància, esperant que posem
seny escoltant les instruccions dels seus àngels, com succeí amb Abraham.
On sí que hi ha dramatisme, és amb Jesús, com explica sant Pau escrivint als cristians de Roma: “Déu va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer”. Però el lliurament que el Pare fa del Fill té, aquí, un sentit redemptor i un final salvador, que forma part del misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús; un misteri que no s'entén i que no s’aprofundeix sense fe.
Igualment, sense fe no s’entén l’episodi evangèlic de la Transfiguració de Jesús dalt la muntanya. Acompanyat dels tres deixebles íntims, Pere, Jaume i Joan, Jesús els mostra el seu segell diví. L’escena que presenta Jesús amb vestits fulgurants, les aparicions de Moisès i Elies, el núvol i la veu divina dient: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”, ho podem resumir amb la paraula mística. Aquells tres deixebles captaren, gràcies a la seva fe, la dimensió divina de Jesús. Van assaborir abans d’hora el que van experimentar després amb la seva resurrecció. Aquesta és l’experiència que els batejats estem convidats a buscar en el nostre itinerari de fe: escoltar Jesús, no com un home erudit i de seny, sinó com a Fill estimat de Déu. Així assaborirem, abans d’hora i en petites dosis, la vida del Ressuscitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada