“La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi! és la promesa divina a Noè, que escoltàvem en el llibre del Gènesi. L’aliança que Déu estableix amb Noè després del diluvi és meravellosa, perquè afecta tots els vivents de la terra: humans, animals i éssers vius. Tots quedem aixoplugats per l’ombra protectora de Déu, que garanteix una terra que ens sostindrà i un cel que no ens caurà al damunt, donant-nos serenitat i confiança existencial. Cert que els desastres naturals que periòdicament ens assetgen, com els terratrèmols, tsunamis, tornados, inundacions, incendis, tot i provocar desastres i dolors, mai no trencaran l’equilibri terrenal: aquest és el missatge final del relat del diluvi, que després de l’aiguat sempre ve la calma. L’arc de sant Martí és la bella confirmació que sempre serà així. És cert que l’acció humana pot afectar de manera greu l’ecosistema, però també té la gran capacitat de reconvertir fatalitats i de recomençar de nou, com Noè exemplifica en el relat del Gènesi.
La primera carta de sant Pere feia una lectura al·legòrica del diluvi per explicar el sentit de la mort de Jesús i del baptisme cristià, on la destrucció no té la darrera paraula, sinó el recomençar posterior. En el cas de Jesús, la seva mort suscità la salvació humana: “Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la vida.” Així mateix l’aigua del baptisme on ens submergim, ni que sigui simbòlicament tirant-nos aigua al cap, significa obrir-se a una nova vida amb millors perspectives, i, com deia la carta, amb una “consciència bona gràcies a Jesucrist”.
El primer diumenge de Quaresma presenta cada any l’episodi de les temptacions de Jesús al desert. Enguany escoltàvem la versió de sant Marc, la més austera de totes, però amb detalls rellevants: l’Esperit empeny Jesús al desert durant quaranta dies, el temps que dura el diluvi. Jesús apareix temptat per Satanàs com a element negatiu, però convivint amb animals feréstecs i alimentat per àngels com element positiu. La nostra realitat no és llunyana: temptats per Satanàs però alimentats per àngels, amenaçats per la destrucció però amb capacitat de resistir-la i de recomençar. Superat el que podríem anomenar "entrenament per a la missió", Jesús es presenta a la seva regió, la Galilea, anunciant la bona nova de Déu: «Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova». Aquest és el missatge que Jesús ens dona el primer diumenge de Quaresma: proposa bones noves, però demanen creure i conversió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada