“Els meus ulls no tornaran a veure la felicitat”, era la dramàtica sentència que Job proclamava al final de la primera lectura. Les vivències de Job avui dia les diagnostiquem com un estat depressiu: impotència, desmotivació, nits en blanc, buidor interior. De fet, els ànim sota terra de Job es corresponen també amb els nostres, quan patim, amb major o menor intensitat, moments o temporades on sembla que tot ens vagi en contra.
En aquestes situacions no podem tancar-nos en nosaltres mateixos: cal obrir portes interiors perquè entri aire fresc, sobretot perquè entri aire espiritual que refaci el nostre ànim, com expressàvem en el salm responsorial: “El Senyor conforta els cors desfets”. El salm també deia: “El Senyor embena les ferides”, referint-se, no a ferides externes, sinó internes, que també provoquen dolor i costen més de tancar. Déu té la capacitat d’embenar-les amb delicadesa després d’ungir-les amb el bàlsam del seu consol.
A l’evangeli de sant Marc, Jesús manifestava en primera persona la dimensió guaridora de Déu: cura la sogra de Pere i a molts malalts de diverses malalties. També treu molts dimonis, és a dir: foragita mals desitjos i mals pensaments que acaben dominant-nos i malmetent tot allò de bo que tenim. Però la missió de Jesús no és exercir de curandero ni d’exorcista local, així ho aclareix als seus deixebles: “Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió”. La missió de Jesús és predicar, puntualitza l’evangeli, perquè els efectes del seu discurs són superiors als efectes del discurs del mal: “I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis”.
Sant Pau, escrivint als cristians de Corint, es manté fidel a la consigna de Jesús de predicar: “No puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes!”. L’apòstol proclama que és un encàrrec que ha rebut de Déu i que exerceix des de la proximitat i l’empatia, com ell mateix testimonia: “Per guanyar els febles, m'he fet feble com ells. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui.” Aquesta és la gran responsabilitat dels creients encara avui, que, des del testimoniatge personal, comunitari i eclesial, i des de l’empatia, proclamem la bona nova de l’evangeli com un missatge que conforta els cors desfets, que embena ferides de tota mena, que retorna la pau perduda, que expulsa qualsevol tipus de dimonis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada