“L’any que ve, per aquest temps, amanyagaràs un fill”. És l’anunci del profeta Eliseu a la dona de Sunam que l’acull a casa seva amb reverència. El pronòstic natural d’aquest anunci és poc viable: matrimoni sense fills i un marit gran. Però el pronòstic sobrenatural que realitza el profeta és el que guanyarà i la dona engendrarà un fill.
La victòria del sobrenatural també la cantava el salm en la resposta: “Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors”, perquè els favors divins superen llargament els favors humans i mereixen reconeixement etern.
També ho anunciava sant Pau escrivint als Romans: gràcies al baptisme, els cristians emprenem una nova vida, la qual esdevé possible gràcies a la fe en Jesucrist ressuscitat d’entre els morts; aquesta és la gran victòria de Déu en la història humana! Per aquesta raó l’apòstol associava la mort i la resurrecció de Jesucrist a la realitat dels creients: “Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist”. De fet, hem de reconèixer que morir al pecat no és possible només amb el nostre esforç natural: ens cal l’ajut sobrenatural que se’ns dona a través de creure Jesucrist. Igualment viure per a Déu no és factible només amb la nostra bona voluntat: ens cal l’ajut sobrenatural de l’Esperit Sant rebut en el baptisme.
A l’evangeli de sant Mateu, Jesús fa una proclama molt contundent sobre la dimensió sobrenatural de la nostra vida de fe, concretada en el seguiment de Jesús, el qual afirmava de manera provocadora,: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi”. Jesús no és cap radical que exigeix exclusivitat ni vol que neguem els lligams humans de sang: Jesús demana responsabilitat i compromís, Jesús reclama sortir de nosaltres mateixos i això implica renúncies i capacitat de sofrir, de carregar la creu. El que cal fer amb els pares i amb els fills en la vida natural ho hem de repetir encara més en l’àmbit de la nostra vida de fe, la qual ens introdueix a la vida sobrenatural. Si no som fills o pares dignes, no serem creients dignes. Si vivim la vida natural amb dignitat i sentit, la nostra fe en la vida sobrenatural tindrà dignitat i sentit, sense comparances i sense exclusions l’una de l’altra. Cadascuna ens remetrà a l’altra si fem com Déu mana, perquè la realitat natural i la realitat sobrenatural són dues dimensions inseparables de l'existència humana: així ho proclamem els creients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada