Nosaltres tenim un deute (Diumenge 14)

“Adreçarà a tots els pobles paraules de pau”. Ho deia el profeta Zacaries, descrivint el rei Messies que alliberarà Israel. Muntat en un ase bandejarà carros de guerra i allunyarà els cavalls, una desproporció exageradíssima i físicament impossible, però que serveix per anunciar la gran força i la gran bondat d’aquest salvador diví: ell bandejarà el poder dels enemics, restablirà les fronteres d’Israel, i en mantindrà la pau.  Aquest anunci profètic de Zacaries: un rei poderós cavalcant humilment damunt un ase i entrant a Jerusalem, servirà als evangelistes per a expressar l’entrada messiànica de Jesús a la ciutat, un episodi que celebrem cada any el diumenge de Rams.

Aquest contrast entre les formes humanes i divines de manifestar el poder, la grandesa i l’autoritat, les evocava l’evangeli de Mateu en una pregària de Jesús: “Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos”. De fet, la saviesa i el coneixement humà ens premien amb el reconeixement i l’admiració dels altres, mentre que la senzillesa ens premia amb el desconeixement i la indiferència dels altres. Els savis i entesos analitzen la revelació divina mentre que els senzills l’acullen com un regal. Per aquestes raons Jesús no busca ni admiració ni reconeixement, sinó l’acceptació senzilla i el seguiment. Per això ens deia: “Feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor i trobareu el repòs que tant desitjàveu”.

Sant Pau corroborava aquest missatge escrivint als cristians de Roma: “Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l'Esperit”. La carn, que tipifica la nostra dimensió humana, ens portarà sempre a lluites de poder i a triomfs parcials; mentre que l’Esperit, que tipifica la nostra dimensió transcendent, dilueix els afanys de poder i ens portarà a un triomf absolut sobre la mort, donant vida als nostres cossos mortals: primer en la nostra vida terrenal en virtut del baptisme, i segon en la nostra vida celestial ressuscitats gràcies a Jesucrist. “Per tant, germans, nosaltres tenim un deute”, deia sant Pau, el deute com a batejats de viure segons l’Esperit, fent morir les obres de la carn per omplir-nos de vida espiritual: “Si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu”.