“Tracteu amb tota consideració”, explicava el llibre de la Saviesa referent al tarannà diví vers els humans. Es repetia el terme quan deia “ens governeu amb tota consideració”. Ser tractat amb consideració és un desig humà. Què bé ens sentim quan ens tracten amb consideració! I com ens afecta el tracte desconsiderat! Però cal reconèixer que nosaltres també fallem en la consideració amb els altres. Tot plegat, no deixa de ser un estira i arronsa de reconeixements i d’afanys dels quals Déu n’està pel damunt: la seva grandesa i omnipotència li permeten ser considerat de natural, a diferència dels humans que ho fem a l’inrevés: com més som, més fums i menys consideració.
Per això el salm insistia en dir “Vós sou indulgent i bo” adreçat a Déu. Nosaltres, en canvi, podem ser-ho en moments concrets, si voleu en temporades concretes, però ser-ho en tot moment són figues d’un altre paner.
De fet, tots voldríem ser sempre considerats, indulgents i bons, però fallem. El perquè d’aquest voler i no poder, ho explicava Jesús a l’evangeli amb la paràbola del blat i el jull, on el mal esperit intenta de malmetre la bona llavor de que tots portem a dins i espatllar els nostres fruits. Però adonem-nos que, malgrat aparegui el jull, hi ha collita; malgrat espatllem situacions, no vol dir que no donem fruits. Com a complement, les paràboles del gra de mostassa i del llevat dins la massa ens encoratgen a evitar els exhibicionismes religiosos explicant que el Regne de Déu fa la seva feina sense remor i sense deixar-se veure de bell principi. Només al final, mostrarà la ufana dels seus fruits. La discreció és la gran arma del Regne de Déu!
Sant Pau, seguint amb la carta als Romans dels darrers diumenges, també feia referència a les nostres febleses: “Germans, és l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar”. L’apòstol explica que els gemecs de l’Esperit expressen els nostres anhels de plenitud; però també esperonen la nostra feblesa per mantenir-nos ferms en les nostres conviccions i accions de persones creients. Per això esdevé vital compartir la fe, encara que costi, encara que faci sofrir, perquè aquesta compartició ens permet en primer lloc reconèixer les nostres febleses, és a dir, acceptar que el jull també creix dins nostre; en segon lloc, ens permet madurar en la fe de manera silenciosa i positiva, com fa el gra de mostassa i el llevat dins la pasta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada