dissabte, 17 de setembre de 2022

Sense fer trampes (Diumenge 25)

“Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra”. Amb aquesta frase i altres, el profeta Amós denunciava les classes benestants del seu temps, que utilitzaven els privilegis de la seva condició per aprofitar-se dels pobres i omplir-se les butxaques. La situació que el profeta critica no caduca: fa pocs dies apareixia al diari l’arrest dels responsables d’una clínica barcelonina acusats de desviació de fons. En aquest cas, la trampa no es feia amb les balances sinó amb les factures.

La paràbola que Jesús explica a l’evangeli de sant Lluc també al·ludeix a fer trampes: és el cas d’un administrador que malversa els béns del seu amo. Denunciat per l’entorn, l’amo li anuncia l’acomiadament. Però mentrestant l’home continua amb les trampes: retoca els rebuts a favor dels clients perquè li tornin el favor quan es quedi sense feina. Sorprenentment, l’amo lloa la intel·ligència del seu administrador: “Has estat prudentli diu. Però aquesta lloança esdevé la gran acusació: ha utilitzat la intel·ligència només per fer trampes i en benefici propi.

D’aquí la sentència que pronuncia Jesús en l’evangeli: “L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor”. És a dir, i tornant a les trampes: si fem trampes en les coses petites, farem trampes en les coses grans, i també farem trampes amb Déu. Si som fidels i de fiar en les coses petites, ho serem en les coses importants i ho serem amb Déu.

De fet, quan Jesús sentenciava a l’evangeli: “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses” està dient-nos que si utilitzem la nostra intel·ligència en servir les riqueses perdrem el nord i serem infidels als nostres principis, ens oblidarem dels altres i de Déu; però si utilitzem la nostra intel·ligència en servir Déu fidelment no perdrem el nord i farem molt de bé als altres. Jesús és taxatiu: servir Déu i les riqueses és incompatible, perquè servir les riqueses és centrar-se en un mateix mentre que servir Déu implica sortir d’un mateix. Així de clar i així d’important.

Això ho podem aplicar al què escrivia sant Pau a Timoteu: “Desitjo que els homes puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions”. Si servim les riqueses les mans se’ns embrutaran tard o d’hora, i les baralles i discussions seran inevitables. Si servim Déu, les mans es mantindran netes o seran més fàcils de rentar, així com les baralles i les discussions seran més fàcils de reconduir i de pacificar.