“S’han fet un vedell de fosa i l’han adorat” era la lamentació que Iahvè adreçava a Moisès en la primera lectura. Per arrodonir la malifeta, els israelites adoren el vedell com el protagonista de l’alliberament d’Egipte. La pèrdua de referents esdevé total i l’evident indignació de Iahvè pel despit dels israelites és apaivagada per Moisès, el qual aconsegueix que Iahvè es desdigui del mal que havia amenaçat de fer al seu poble. Aquesta lamentable escena bíblica del vedell d’or continua repetint-se en les nostres societats i en les nostres vides: construïm ídols polítics, econòmics, socials, artístics, culturals, tecnològics, esportius i àdhuc religiosos i després malmetem les nostres energies adorant-los. En l’àmbit personal també convertim les nostres passions ‒que tenen múltiples ramificacions‒ en ídols que destrueixen la nostra identitat.
Per això són tan encertades les paraules del salm responsorial: “Compadiu-vos de mi Déu meu, vós que estimeu tant”. Necessitem la compassiu divina després de constatar que els ídols exteriors i els ídols interiors que hem construït són pura façana i sempre acaben decebent.
La compassió divina també esdevé la protagonista de la conversió de sant Pau. Així ho explicava sobre Jesucrist en la 2a carta al seu company Timoteu: “primer blasfemava contra ell, i el perseguia i injuriava. Però Déu s’apiadà de mi”. És increïble la transformació que l’apòstol experimentà deixant que la misericòrdia divina actués en ell.
Això és el que reclama el fill pròdig en la paràbola de l’evangeli: després de constatar el fracàs de la seva vida idolatrant les seves passions, torna a casa a buscar consol, que troba immediatament amb abraçades i petons: “el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà”. La misericòrdia que irradia aquest pare bo pel seu fill exemplifica la misericòrdia divina pels humans, abraçant les nostres misèries, vivificant-nos l’ànima i el cos malmesos pels ídols destructors.
No pensem que l’ovella esgarriada són els altres, no pensem que els necessitats de misericòrdia divina són els altres, no pensem que els qui construeixen ídols són els altres, perquè ens perdrem el millor que pot experimentar un creient: que és l’abraçada misericordiosa de Déu, que ens arriba principalment per Jesucrist. Les paraules de sant Pau ens van com anell al dit: “Jesucrist vingué al món per salvar els pecadors i entre els pecadors jo soc el primer”. Fem-nos nostra la frase i diguem-la convençuts!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada