diumenge, 24 d’abril de 2022

Els altres i l’Altre (Diumenge II Pasqua)

Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis”. Ho explica la lectura dels Fets dels Apòstols respecte al primer impacte dels apòstols a Jerusalem. Malgrat les lloances a la seva presència guaridora “Ningú dels altres no gosava anar amb ells”. No s’explicita qui són aquests “altres”, però deduïm que serien els qui contemplarien amb mals ulls o desqualificarien aquell grup de deixebles envalentits de Jesús de Natzaret.

De fet, aquest grup “dels altres” acostuma a fer-se present en les nostres vides amb més o menys incidència: són aquells que no ens contemplen amb bons ulls o ens desqualifiquen, no quan ho mereixen els nostres actes, sinó quan no ho mereixen, com succeí amb Jesús i els apòstols. Ho explica més manifestament l’inici del llibre de l’Apocalipsi, quan Joan comparteix que “vaig ser deportat a l’illa de Patmos per predicar la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús”. Aquí queda clar que “els altres” són els qui ostenten l’autoritat d’haver provocat la deportació de Joan. Però enmig d’aquest rebuig es fa present l’Altre en majúscula, el Ressuscitat, “que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or”. Aquesta presència extraordinària va acompanyada d’una veu que li parla: “No tinguis por. Jo soc el primer i el darrer. Soc el qui viu”. Per molt que facin els altres, mai no podran vèncer l’Altre ni el seu testimoniatge.

Ho corrobora l’evangeli de sant Joan, quan explica que “els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus”. Els “altres” aquí són manifestament els jueus, però no tots els jueus com es pensava antigament amarats d’antisemitisme dissimulat, sinó aquells jueus amb autoritat que veien amb mals ulls i desqualificaven el nou moviment religiós desvetllat per Jesús: ells eren els causants del temor dels deixebles. Però enmig del temor pels altres apareix l’Altre, el Ressuscitat, anunciant “Pau a vosaltres” als deixebles atemorits com a salutació pacificadora; anunciant “Rebeu l’Esperit Sant” com a do d’un poder espiritual que contraresta els poders materials. El relat continua explicant que “vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada”, però ja no diu res de portes tancades ni de temors. La presència de l’Altre amb el do de la seva pau i de l'Esperit Sant han fet perdre les pors als altres. Tomàs, que s’havia perdut l’experiència es posa a to compartint la nova trobada amb el Ressuscitat. Nosaltres, segles després, gaudint del Crist Ressuscitat en les nostres celebracions ‒especialment les pasquals‒, anem perdent les pors que els altres provoquen en la nostra existència quan ens contemplen amb mals ulls i ens desqualifiquen.