Sortim poc després de les sis del matí. Volem arribar aviat al Sant Sepulcre, a compartir la celebració de Dijous Sant amb la comunitat llatina de Jerusalem, convocada a les vuit davant l’edícula de la Resurrecció, on hi ha la tomba de Jesús. Encara fa fresc en aquestes hores del matí, però el cel clar augura un dia amable de sol.
El carrer principal que travessa el barri àrab de Ras el Amud ‒on ens allotgem aquestes setmanes‒ roman silenciós i transiten pocs cotxes. És temps de Ramadà i la majoria encara descansen.
Travessem el coll que separa la muntanya de les Oliveres de la muntanya de l’Escàndol i descendim passant per l’església de Getsemaní, encara tancada fins a les vuit: aquesta nit acollirà l’Hora Santa acomplint el que Jesús demanà als seus deixebles la nit de l’Agonia de pregar una estona amb ell.
Deixem enrere la Tomba de Maria i la gruta del Prendiment per travessar el torrent de Cedró. Les muralles de la ciutat dominen la nostra mirada on encara destaca la cúpula daurada de la mesquita-santuari de la Roca.
Pugem en direcció a la porta dels Lleons o de Sant Esteve, la que permet als musulmans accedir al seu recinte sagrat. Ens creuem amb homes abrigats que surten de pregar a l’esplanada de les mesquites durant la nit: tornen a casa a reposar amb un caminar serè, parlant entre ells amb la suavitat que la pregària nocturna deixa en el cor.
Mentre enfilem la Via Dolorosa, passant pel convent franciscà de la Flagel·lació on s’inicia cada divendres la Via Crucis, pensem en la bellesa religiosa de l’escena que acabem de compartir: els musulmans tornen de pregar durant el temps sagrat del Ramadà i els cristians llatins anem al Sant Sepulcre a celebrar el Dijous Sant, iniciant el Tríduum pasqual que culmina la Setmana Santa. Els cristians orientals faran el mateix la pròxima setmana.
El nostre cap i el nostre cor es deleixen d’assaborir aquesta compartició religiosa quan escoltem a prop nostre un cant suau: és un jove jueu que ens avança decidit cantant discretament un salm. Com nosaltres, recorre part de la Via Dolorosa: ell per dirigir-se al mur de les Lamentacions i nosaltres vers el Sant Sepulcre. Ara sí que hi som tots, creuant-nos i caminant pels mateixos carrers, manifestant la nostra religiositat anant o tornant als nostres respectius llocs sants.
Arribem al Sant Sepulcre abans de les set, amb temps per gaudir del silenci del Calvari i preparar-nos per la celebració del Dijous Sant amb una ambientació prèvia interreligiosa que només s’esdevé a Jerusalem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada