"Sí que ho vull, queda pur" (Diumenge 6)

"Sí que ho vull, queda pur" és la resposta que Jesús dóna al leprós que li demana de ser purificat. Jesús no només es compadeix d'ell, sinó que fa un gest important: toca amb la mà aquell home que ningú gosaria tocar per risc de contagi.

Amb aquests dos detalls en tindríem suficient per fer una homilia ben bonica que destaqués la sensibilitat humana i social de Jesús, i sobretot el seu poder guaridor. Però l'evangeli ens aporta més informació: ens explica que Jesús envià el leprós a fer-se examinar pel sacerdot i oferir el sacrifici pertinent que mostrés la seva guarició. És a dir, Jesús l'empeny a fer els gestos religiosos i socials pertinents per reincorporar-se a la comunitat de la qual havia quedat allunyat per la seva infermetat infecciosa. Per tant, Jesús no només es compadeix, toca, i guareix el leprós, Jesús l'empeny a reincorporar-se a la comunitat, a reincorporar-se a la societat, a deixar de ser un exclòs o un estigmatitzat per esdevenir un de més.

En la primera lectura hem escoltat quatre versets, dos del principi i dos del final del capítol tretzè del llibre del Levític. Però si llegíssim tot el capítol ens admiraríem de la cura que el sacerdot havia de prodigar a tothom que patís símptomes de lepra. Talment com un metge, acollia setmanalment el pacient per comprovar l'evolució de les erupcions. Es tractava d'acompanyar humana i religiosament els membres malalts de la comunitat, procurant que no quedessin exclosos. Fins i tot quan la lepra esdevenia crònica, obligant-los  a viure apartats per raó del contagi, el sacerdot havia de visitar-los i ajudar-los.

Són exemples rellevants que mostren la sensibilitat social del judaisme, que els cristians no només ometem per ignorància o criteris litúrgics, sinó que desqualifiquem atrevidament per subratllar la grandesa de Jesucrist, que en el cas del leprós ell assumia fil per randa el que la seva tradició jueva proclamava: no deixar abandonat ni exclòs cap membre de la comunitat. Un missatge que travessa l'Antic Testament i que Jesús encarna en el Nou Testament.

Però tornant a l'evangeli, el relat no concreta si el leprós guarit complí el que Jesús li digué d'anar al sacerdot i oferir el sacrifici prescrit per la Llei: es dóna per assumit. L'evangeli es centra en explicar que aquell home proclamava arreu el que li havia passat, provocant que Jesús evités esdevenir un home mediàtic i s'amagués en llocs despoblats. Paradoxalment, ara era ell qui es convertia en un marginal, però això són figues d'un altre paner.