diumenge, 25 de febrer del 2018

Posar a prova (Diumenge 2n Quaresma)

"Déu  posà a prova Abraham" és un mal començament d'una lectura per a un cristià occidental del nostre temps. Si a més escoltem que la prova consisteix en sacrificar el propi fill el rebuig és immediat: ¿Qui s'ha cregut Déu que és per jugar amb nosaltres d'aquesta manera? ‒ens diem interiorment. De fet, si el protagonista del relat hagués estat un de nosaltres l'episodi no hagués passat de la primera línia; haguéssim rebutjat sense contemplacions aquest d'abús de poder diví. Nosaltres no transigiríem a la prova com el beneit d'Abraham.

Però, orgullosos de posar límits a les proves divines, acceptem sense cap dificultat que els humans ens posem constantment a prova: quan aspirem a un lloc de treball ens posen a prova, quan una parella es vol casar es posen a prova, quan es truca a la porta d'un convent per fer-se frare o monja et posen a prova, quan acudeixes al seminari a ser prevere et posen a prova, quan vols accedir a segons quins col·legis o universitats et posen a prova, quan vols ser esportista de nivell et posen a prova, etc... Tampoc no oblidem que aquestes proves van agafades de la mà de fer tota mena de sacrificis. A tot això, hi afegim que les circumstàncies de la nostra vida també ens posen a prova, especialment quan els nostres pares, o la parella, o un germà, o els fills, o nosaltres mateixos patim un accident o una malaltia important que impliquen també grans sacrificis.

Però adonem-nos que aquestes proves humanes i proves de la vida fan sortir de nosaltres el millor que tenim: aptituds, qualitats, virtuts, força interior. També ens fan tocar de peus a terra i constatar les nostres limitacions i febleses. ¿Per què aleshores hem de molestar-nos que Déu posés Abraham a prova i que també ho faci amb nosaltres? La intenció és la mateixa: sacsejar la nostra fe per apreciar la seva qualitat: admirant la rellevància que ella té en les nostres vides i reconeixent les pors i els dubtes que la limiten. Igualment, com en els altres casos, l'opció de fe també demana sacrificis; no és res extraordinari.

El temps quaresmal és un temps perquè ens posem a prova voluntàriament, no per tirar-nos pedres al propi teulat, sinó per desvetllar el bo que tenim, per fer-li la prova del cotó a la nostra fe i reconèixer sense excuses barates els pecats que la dilueixen. És també un moment de contemplar esbatanats les grandeses que Déu obra enmig dels humans, de gaudir de la presència de Jesucrist, avui transfigurat i resplendent a la muntanya per fer-nos assaborir la seva divinitat. Jesucrist segueix present i transfigurat en tantes propostes eclesials del temps de Quaresma, sobretot en els sagraments; només hem de fer l'esforç de participar-hi amb un cor ben disposat. Ja han passat 12 dies de Quaresma, només en queden 28. Aprofitem-los!