"Aquesta és la meva missió" (Diumenge 5)

Restes sinagoga de Magdala

"Aquesta és la meva missió" anunciava Jesús amb lúcida convicció als seus deixebles. El final de l'evangeli sintetitzava amb claredat aquesta missió: "Jesús anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis".

Això és el que es dedicà a fer Jesús de manera convençuda durant el que anomenem la seva vida pública: predicar en els llocs de reunió i de pregària de les comunitats, i treure els dimonis a través de guaricions, exorcismes i confrontacions dialèctiques. Però no podem oblidar que darrera aquesta vida pública, breu i conegudíssima gràcies als evangelis, hi ha 30 anys de discreta quotidianitat, també a la Galilea, treballant, observant i madurant fins al moment oportú. No es tracta d'anys irrellevants ni perduts, sinó d'anys de gestació que sostindran la missió, talment com la part amagada sota l'aigua d'un iceberg, que sosté la part visible que admirem.

"Aquesta és la meva missió" és la resposta que volem donar a la nostra vida quan som joves, quan ens sentim plens d'energies i de capacitats però inquiets per trobar la direcció adequada on canalitzar aquest potencial.

"Aquesta és la meva missió", hauria de ser la nostra resposta perseverant i fidel, quan en moments de crisi personal o d'aclaparament per les dificultats que engendra aquesta missió, tenim la temptació de tirar-ho tot per la borda i recomençar de nou perquè encara ens sentim amb forces.

"Aquesta és la meva missió", voldríem també que fos la nostra resposta en moments socials i polítics agitats, quan un fort sentiment d'impotència ens empeny a no quedar-nos creuats de braços i combregant amb rodes de molí. Desitgem trobar una missió personal, per petita que sigui, que faci sentir-nos útils aportant el nostre granet de sorra. Potser la missió de Jesús de predicar a les sinagogues de cada lloc i treure dimonis, convenientment adaptada, ens pot servir per trobar la nostra missió personal en la quotidianitat que estem vivint.

Predicar en les sinagogues no implica dedicar-nos a fer discursos abrandats i eloqüents, perquè no tots en sabem ni en tenim la capacitat. Però sí podem predicar amb l'exemple: irradiant serenor i confiança, comptant fins a deu abans de parlar, evitant que la freixura domini el nostre pensament i accions, esquivant la confrontació, no respondre a les males maneres; fins i tot la  millor prèdica pot ser un silenci atent i crític.

Treure dimonis implica fonamentalment ser humils, que no és el mateix que ser badocs: implica no caure en les provocacions de menyspreus sistemàtics, bandejar la violència ni que sigui verbal; implica fer oïdes sordes a discursos incendiàris i excloents. Tot això prové del maligne, que es frega les mans amb fruïció veient com acompleix la seva missió fent-nos caure en els seus paranys.