QUE PARLIN LES OBRES!

Dilluns, 13 de juny de 2016

Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església

Ef 4, 7-9.11-15/Sl 39/Mc 16, 15-20

Sant Antoni és famós, a part de tota la tradició de miracles que té a nivell popular, per les seves dots de teòleg i de predicador. Per això entre els escrits de Sant Francesc d’Assís es conserva una curta carta al nostre sant on aprova que ensenyi teologia als frares.

Curiosament, però, es conserva un sermó de Sant Antoni (que tenim en l’ofici de lectura d’avui) on deixa entendre què era per a ell exactament l’exercici de la predicació: La paraula és viva –deia– quan parlen les obres. Prou de paraules, us ho prego: que parlin les obres!

Ens arriben aquestes paraules de Sant Antoni quan tenim encara en la ment la imatge de la dona pecadora de l’Evangeli d’ahir Diumenge que, tot sentint que Jesús havia estat convidat a casa d’un fariseu, allà que hi va per a demostrar-li amb les obres el seu profund amor.

A mi m’agrada pensar que aquell gest d’amor de la dona pecadora que la va fer tornar a casa en pau i plena de la joia del perdó i l’amor de Jesús, és un gest que va impressionar Jesús fins al punt que el va repetir amb els seus la nit del Dijous Sant quan, fent d’esclau, s’agenollà davant dels seus deixebles i els rentà els peus. Però Jesús no es va quedar només amb aquell gest que apuntava a la seva plena donació per nosaltres, sinó que va demanar als seus deixebles que allò mateix que havia fet és el que ells havien de fer els uns per als altres i per a tothom.

Sant Antoni devia tenir molt assumit aquest manament del Senyor, perquè la seva fama es va concretar en la cura que tenia pels pobres i els desemparats, per tots aquells que passaven per proves i dificultats, fins al punt de no tenir cap problema d’encarar-se contra aquells que, emparant-se en el poder, feien de la injustícia el pa de cada dia.

Que parlin les obres! Podria ser el lema de la nostra festa avui. El lema de tots els qui avui ens trobem aquí per celebrar Sant Antoni, sobretot voluntaris, comunitat cristiana, amics que de forma totalment espontània, generosa i a vegades anònima doneu temps, diners, esforç i tantes coses que convertiu en aquestes obres que parlen de solidaritat, de comunió, de delicadesa i d’estimació per aquells que es veuen més desfavorits.

A tots i a totes moltes gràcies i demanem a Sant Antoni que no deixi d’intercedir per tots nosaltres, perquè per molts anys puguem parlar amb gestos concrets que Déu estima d’una forma especial els que per al món són, massa sovint, deixats de banda.