GUARDEU-VOS DELS FALSOS PROFETES

Dimecres, 22 de juny de 2016

Sants Joan Fisher i Tomàs More, màrtirs

2 Re 22, 8-13; 23, 1-3/Sl 118/Mt 7, 15-20

Guardeu-vos dels falsos profetes. Vénen disfressats d’ovella, però de fet són llops afamats... Els coneixereu pels seus fruits. Aquestes paraules de Jesús són dures de pair. Un engega la ràdio o la televisió i segons qui pren la paraula en aquests dies de campanya electoral creu haver identificat uns quants d’aquests llops amb pell d’ovella, uns quants d’aquests falsos profetes que, per aconseguir el nostre vot, ens prometen un munt de coses. Però no, ho sento molt si sóc decebedor, crec que no són aquestes persones les que Jesús, el nostre Mestre, tenia al cap quan va dir aquestes paraules.

Un profeta és, per definició i segons la Bíblia, algú que representa Déu, que porta un missatge de part d’Ell. Certament que tenim en les nostres bíblies exemples de profetes que més aviat advertien de perills i desastres que no pas donaven bones notícies; però tots se sabien portadors d’un missatge i perquè entenien que no era un missatge d’ells, sinó d’un Altre, el transmetien amb cura i diligència sense importar-los les conseqüències. Com Tomàs More qui abans que li tallessin el cap va dir: Moro essent el bon servent del Rei, però primer de Déu. Per això podem deduir que quan Jesús posa en guàrdia sobre els falsos profetes no té en ment cap polític, té en ment aquelles persones que fent-se passar per deixebles, fent-se passar per apòstols, fent-se passar per fidels de veritat són persones que han fet una opció fonamental clara: la de fer la pròpia voluntat, la de cercar els propis interessos a qualsevol preu, restant amagats aquests interessos personals per la seva capacitat de camuflatge. I aquí està allò que és greu: a primera vista són gent que convenç, teòlegs, gent d’església... Gent amb una retòrica fascinadora, amb belles i ampul·loses paraules potser, però que són la cortina de fum que amaga llurs vides. I no cal que siguin vides d’escàndol, això podria sortir fàcilment als mitjans de comunicació i tothom ho veuria, només cal que siguin vides buides i transmetin buidor, divisió, judicis o prejudicis gratuïts, o una imatge falsa de Déu...

Compte, però, també ens és molt fàcil caure en la trampa de jutjar l’altre, de tornar a reproduir el que dilluns passat ens recordava el mateix evangeli: la gran facilitat que tenim de veure l’estella en l’ull de l’altre, abans de veure la biga en el meu. Per això és important recordar el següent: aquest Evangeli que avui he sentit proclamar està dirigit en primer terme A MI. Així doncs, recordo sovint, per exemple, que pel meu baptisme he estat ungit per a ser, amb l’ajut de la gràcia de Déu, sacerdot, profeta i rei? Si és així: Quina mena de sacerdot sóc? Sóc dels que només prego per mi i els meus interessos o dels que veu abans les necessitats del meu proïsme? Sóc dels que justifica els pecats propis però condemna els dels altres; o dels que amb caritat mira de posar-se en la pell del pecador que té al davant per entendre’l? Quina mena de profeta sóc? Sóc dels que busca figurar, que tothom vegi que en sóc de bo o de pietós; o sóc dels que cerca predicar Crist, encara que no estigui de moda, abans que predicar-me a mi mateix? Quina mena de rei sóc? Els reis d’Israel eren ungits per a ser defensors dels pobres i desvalguts. Sóc un dèspota insuportable del qui tothom se n’allunya; o un amic que cerca sempre el bé de l’altre?

Aquí és on són importants els fruits que donem, com diu Jesús, perquè ho vulguem o no, aquests ja diuen als altres qui som i en qui creiem. Que el Senyor ens guardi de ser mai falsos profetes!!!!