“Miraran aquell que han traspassat..., ploraran
amargament per ell”, són frases que identifiquem amb la passió de nostre
Senyor Jesucrist, però provenen del profeta Zacaries, com hem escoltat.
No sabem qui seria aquest personatge mencionat pel profeta, però podem intuir el seu injust ajusticiament i el paper messiànic que, d’alguna manera, desplegaria enmig del poble d’Israel. La història es repetirà amb Jesús, d’aquí l’assumpció d’aquests versets per la tradició cristiana, potser encara coneixedora d’aquest personatge del temps de Zacaries.
La història bíblica, tant del Primer com del Segon
Testament, mostren l’infortuni i el final desgraciat dels portadors de paraules
divines com els profetes Amós, Osees, Jeremies, Ezequiel, Joan Baptista; també
de seguidors de Jesús com Pau, Jaume, Esteve. Els càntics del Servent Sofrent
de Jahvè del profeta Isaïes i els relats de la passió de Jesús són una
colpidora dramatització d’aquest trist fenomen.
Per això els relats evangèlics inclouen diversos anuncis de
la passió i mort de Jesús que contraresten intencionadament les manifestacions
de la seva excelsitud. “Tu ets el Messies, l’Ungit de Déu”, li diu Pere
en aquesta ocasió, però aquesta solemne declaració és neutralitzada d’immediat
amb mals auguris, malgrat acabi mencionant la resurrecció. La postil·la final
és un missatge ben poc engrescador als futurs seguidors: negar-se un mateix,
carregar la creu, i perdre la vida.
Comprovem que el màrqueting que desplega el Nou Testament
per explicar el seguiment de Jesús és nefast, però la història humana corrobora
la incomprensió, el rebuig, i el final decebedor dels qui optin decididament
per ideals que superin les expectatives humanes. Un repàs a la història recent
ens fa sortir noms de persones eliminades precisament per la seva genuïnitat,
per denunciar les injustícies, i per creure en la utopia: Luter King, Yitzhak
Rabin, Oscar Romero, Roger de Taizé, per mencionar-ne només alguns, i sense
oblidar tants homes i dones anònims morts per les mateixes causes.
Tornant a les lectures i, en concret a sant Pau, l’apòstol
ens concentra de forma sublim el que representava per ell la irrupció de
Jesucrist en la història humana: “Ja no compta ser jueu o grec, esclau o
lliure, home o dona. Tots som una sola cosa en Jesucrist”. Pau ens mostra
el convenciment que una nova humanitat és possible gràcies a Jesucrist. Encara
ens queda camí per assolir-la, però no podem negar que no sigui engrescador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada