dimecres, 26 de juny del 2013

Trencant esquemes (Diumenge 12)

Miraran aquell que han traspassat..., ploraran amargament per ell”, són frases que identifiquem amb la passió de nostre Senyor Jesucrist, però provenen del profeta Zacaries, com hem escoltat.

No sabem qui seria aquest personatge mencionat pel profeta, però podem intuir el seu injust ajusticiament i el paper messiànic que, d’alguna manera, desplegaria enmig del poble d’Israel. La història es repetirà amb Jesús, d’aquí l’assumpció d’aquests versets per la tradició cristiana, potser encara coneixedora d’aquest personatge del temps de Zacaries.
La història bíblica, tant del Primer com del Segon Testament, mostren l’infortuni i el final desgraciat dels portadors de paraules divines com els profetes Amós, Osees, Jeremies, Ezequiel, Joan Baptista; també de seguidors de Jesús com Pau, Jaume, Esteve. Els càntics del Servent Sofrent de Jahvè del profeta Isaïes i els relats de la passió de Jesús són una colpidora dramatització d’aquest trist fenomen.
Per això els relats evangèlics inclouen diversos anuncis de la passió i mort de Jesús que contraresten intencionadament les manifestacions de la seva excelsitud. “Tu ets el Messies, l’Ungit de Déu”, li diu Pere en aquesta ocasió, però aquesta solemne declaració és neutralitzada d’immediat amb mals auguris, malgrat acabi mencionant la resurrecció. La postil·la final és un missatge ben poc engrescador als futurs seguidors: negar-se un mateix, carregar la creu, i perdre la vida.
Comprovem que el màrqueting que desplega el Nou Testament per explicar el seguiment de Jesús és nefast, però la història humana corrobora la incomprensió, el rebuig, i el final decebedor dels qui optin decididament per ideals que superin les expectatives humanes. Un repàs a la història recent ens fa sortir noms de persones eliminades precisament per la seva genuïnitat, per denunciar les injustícies, i per creure en la utopia: Luter King, Yitzhak Rabin, Oscar Romero, Roger de Taizé, per mencionar-ne només alguns, i sense oblidar tants homes i dones anònims morts per les mateixes causes.
Tornant a les lectures i, en concret a sant Pau, l’apòstol ens concentra de forma sublim el que representava per ell la irrupció de Jesucrist en la història humana: “Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots som una sola cosa en Jesucrist”. Pau ens mostra el convenciment que una nova humanitat és possible gràcies a Jesucrist. Encara ens queda camí per assolir-la, però no podem negar que no sigui engrescador.