TASTEU I VEUREU!!!

Diumenge, 2 de juny de 2013

Corpus Christi

Gn 14, 18-20/Sl 109/1 Co 11, 23-26/Lc 9, 11b-17

Ahir vam celebrar la fi de curs de la catequesi amb els nens i nenes d’Arenys de Munt. Va fer sol, un dia preciós. Després d’aquesta llarga sèrie de dies en què sol, núvols i pluja s’anaven barrejant fent-ne un temps insegur, dies típics de primavera que potser ja teníem un xic oblidats, ahir, per fi, féu un dia d’estiu abans d’hora.

Durant la missa vaig preguntar-los què tal s’ho havien passat. La reacció no es va fer esperar. S’ho havien passat molt bé. Havien jugat, s’havien esplaiat, van arribar-hi rebentats. Però s’ho havien passat bé. Per alguns, però, el millor de tot havia estat el gelat amb que els catequistes els havien obsequiat. De vainilla, de xocolata, de xocolata amb vainilla... alguns fins i tot van voler repetir. Bé, ho podeu imaginar: una festassa. Vaig demanar a una nena que em digués si li havien agradat els gelats. Em va dir que sí. Li vaig demanar quin era el seu gust preferit. Em va dir que era la vainilla. Vaig fer broma, li vaig demanar que m’expliqués quin gust tenia la vainilla; que potser també entre la gent hi havia algú que no l’havia tastada mai, que mirés de dir-nos com era aquest gust. No se’n sortia. Al final va dir el que m’esperava... l’has de tastar! No puc saber quin gust té la vainilla, pitjor, ningú no em pot dir com és el gust de la vainilla si jo mateix no la tasto.

L’evangeli presenta avui Jesús enfeinat. El text que acabem d’escoltar ens diu que Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Però Jesús no es va quedar aquí. Els deixebles s’adonen que el temps passa, que es fa fosc, i que la gent no té massa intenció de marxar. S’hi troben tant a gust! Com els nens i nenes de la catequesi ahir. Els deixebles intervenen i fan veure a Jesús que es fa tard i que cal acomiadar la gent: Acomiadeu la gent –diuen–. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures... Però es troben amb una ordre inesperada de Jesús: Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

TABGHA - Israel

Ja hem escoltat com va la història. Davant la limitació clara dels deixebles (només hi ha cinc pans i dos peixos), el miracle de la multiplicació. Jesús no sols PARLA del Regne, no sols CURA els qui ho necessiten... SURT A L’ENCONTRE i PROVEEIX aquells que el cerquen, aquells que no volen marxar del seu costat perquè intueixen que tenen davant Algú que pot saciar-los d’una fam i una set més pregones.

Em ve a la ment aquell verset del salm 33: Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor, feliç l’home que s’hi refugia. Com els nens de la catequesi farem bé de no pensar gaire en quin gust té un gelat de vainilla o de xocolata, és millor tastar-lo, fer-ne experiència personal. Amb Déu passa el mateix, en l’evangeli Jesús els dóna un tast del que significa que Ell sigui el veritable Pa de Vida donant-los de menjar sense mesura: Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres. Jesús ens proposa que tastem Déu, que no el fem quelcom abstracte.

Però, a tots nosaltres, que hem fet aquest tast, que hem fet experiència del que significa sentir-nos estimats profundament pel Crist, per Déu, ressona en les nostres oïdes el mateix manament: Doneu-los menjar vosaltres mateixos. La comunió, la vida amb sentit, té un fonament: Crist mateix, la seva mort i la seva resurrecció l’han feta possibles. Però també té una missió, un encàrrec: portar arreu aquesta bona notícia, compartir-la, donar-la a tastar. Avui, un cop més, TOTS SOM CONVIDATS A LA FESTA, TASTEU I VEUREU!!!