diumenge, 6 de febrer de 2011

Massa agosarat (Diumenge 5)

Em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós”. Així és com sant Pau es va donar a conèixer als corintis. Especialistes en tècniques modernes –citades en anglès per impressionar- com el màrqueting, coaching, management, counseling i public relations li dirien que aquesta no és manera de presentar-se. No es pot convèncer a ningú, ni liderar res, ni vendre res, ni comunicar res si no es mostra fortalesa, seguretat i convicció, tot el contrari de l'apòstol: “Em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós”. Així no es pot fer res de bo per la vida. Però sant Pau, desconeixent aquestes tècniques, no sols fa bandera del seu poc caràcter sinó també de la seva limitada oratòria: “no us vaig anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de l’eloqüència i de la saviesa”.

Per què l’apòstol es tira tantes pedres damunt la pròpia teulada? Per què es desqualifica sense cap vergonya? No està desautoritzant-se i provocant que la comunitat li perdi el respecte? Es tracta d’una confessió pública o més aviat d’una estratègia? Podem suposar que les dues coses. L’autoritat de Pau és tan clara pels corintis que pot permetre’s el luxe de posar-la en evidència, perquè vol evitar que la seva figura -o la de qualsevol altre- distregui a la comunitat de l’essencial que és Jesucrist clavat a la creu. La resta és només una mediació, útil si ajuda a centrar-se en Jesucrist, inútil si es perd en ostentacions humanes que provoquen gelosies, enfrontaments i divisions.

Hem de subratllar que l’estratègia paulina de manifestar les seves debilitats no és cap fotesa, sinó voler entrar directament en el cor de l’auditori i tocar-li la fibra. No hi ha res que desarmi més a una persona que escoltar algú exposant les seves febleses. No hi ha discurs més trencador que en lloc d’ostentar i presumir –com fem usualment- es dediqui a qüestionar-se públicament. En sant Pau l’objectiu és evidentíssim: “perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu”.

No és fàcil portar aquest discurs paulí a la nostra realitat eclesial. És massa agosarat, fins i tot temerari si mirem un cert entorn que està sempre a la que salta. No obstant, es tracta del discurs més convincent de tots perquè en ell apareix Jesús crucificat sense ombres que el tapin: o t’hi acostes o t’hi allunyes.

L’ostentació, la saviesa, el prestigi, l’eloqüència acostumen a esdevenir pantalles que amaguen les nostres debilitats, que incrementen la nostra vanitat i que brandem com arguments persuasius. Sant Pau parla del poder convincent de l’Esperit que es manifesta en la feblesa humana. Potser aquesta és la manera de ser sal de la terra i llum del món que fa referència Jesús a l’evangeli de sant Mateu.

1 comentari:

silvia ha dit...

Pau i bé.
Gracias por el comentario,me ha encantado.
F. JOrdí, gracias por todo.Pau i bé