Va ben vestit i ben pentinat. Porta a la mà una bossa de plàstic blanca amb alguna beguda per oferir, com els altres interns que esperen per anar al vis-a-vis amb l’esposa, la nòvia, l’amiga o la família.
Ens saluda i ens comenta que avui no vindrà a missa. El motiu és evident. Està content, com els altres, perquè la rutina penitenciària avui es trenca de forma positiva i gaudirà d’aires externs.
No obstant, a l’hora de començar la celebració el veiem a la capella -assegut i capcot- amb els altres companys. “Què fas aquí?”, li preguntem. Abatut i desconsolat ens diu que la seva nòvia no ha vingut. Optem pel silenci, conscients que el dolor el té bloquejat. És com si el món li hagués caigut al damunt esclafant-lo. Un agut sentiment d’abandó li travessa el cor i l’ànima.
Durant la missa no té ni esma d’aixecar-se i se’l veu plorós i capbaix. Un company li posa el braç sobre l’espatlla, rodejant-lo amicalment. Acabada la celebració ens explica que ha trucat a la nòvia i li han dit que està hospitalitzada perquè s’ha volgut suïcidar amb una sobredosis. Està sola, el seu germà és drogaaddicte i ell és a la presó.
Desfet i impotent ens demana: “Padre, llámela y dígale que no se drogue”.
1 comentari:
Pau i bè Frai Jordi, una abraçada.
Uff... tema droga.
Desgraciadamente hay muchisimas personas que caen en ella.
Desgraciada es la familia que le cae uno de sus miembros en la drogadicción, la gran mayoria cuando se dan cuenta ya estan hundidos hasta el fondo.
Caer en la droga, no hay diferencias de estados sociales, economicos o de religion, ni haber nacido en un determinado pais.
Tampoco hay edad, cada día con mas frecuencia se va viendo como la edad va bajando, cada vez son mas jovenes las personas que empiezan a drogarse, algunos son niños.
La falta de valores, la falta de fe, el no saber valorar lo que son, todo lo que tienen, y la soledad que muchos viven, supongo que los llevan a este abismo profundo.
Gracias por todo Frai Jordi.
Una abraçada, pau i bè
silvia
Publica un comentari a l'entrada