"Atrauré tothom cap a mi" (Diumenge 5 Quaresma)

"Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi." Són paraules de Jesús que escoltàvem en l'evangeli de sant Joan, que servint-se d'una mateixa imatge, anuncien dos esdeveniments: en primer lloc la seva crucifixió com aclaria el mateix evangeli: "Deia això indicant com havia de ser la seva mort." Jesús serà clavat a la creu i aquesta serà enlairada exhibint públicament la seva figura i atraient la mirada de tothom. El segon esdeveniment és una imatge de la seva resurrecció i ascensió al cel: "Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi", indicant que la seva glorificació al cel obrirà als creients un nou accés a Déu Pare.

Aquesta imatge d'enlairar i atraure està inspirada en l'episodi del llibre dels Nombres, quan Israel camina pel desert vers la terra promesa. Unes serps picaren el poble rebel i Moisès modelà una serp de bronze que col·locà en un estendard ben alt. Els qui enlairaven la mirada vers l'estendard, que en el fons era enlairar-la vers Déu, quedaven guarits. Però aquí no es tracta de cap estendard, ni de cap figura de bronze: es tracta de la creu i de Jesucrist amb un mateix missatge creient: qui miri la creu amb fe quedarà guarit en el present i salvat en el futur.

Però l'enlairament de Jesús en la creu aconseguí els efectes contraris que pretenien les autoritats militars, civils i religioses quan decidiren la seva mort. Si el van crucificar va ser per silenciar aquell home considerat rebel i agitador de masses amb el seu missatge. Però el tret els sortí per la culata: la mort de Jesús en la creu provocà que encara avui dia continuem atrets per la seva persona i el seu missatge, i que contemplem la creu com el gran instrument diví de redempció i de salvació.

Aquesta intenció de silenciar Jesús ens permet entendre que avui dia segueixin fent el mateix els qui ostenten l'autoritat. Per exemple, empresonant  a representants del poble escollits democràticament i a líders socials sota l'acusació de rebel·lió i agitació de masses. La presó preventiva en espera de judici serà llarga amb la intenció manifesta de silenciar-los i que el seu missatge quedi oblidat. Si el tret sortirà per la culata als qui han decidit aquestes mesures encara no ho podem saber. Però sí que són inspiradores pels creients les altres paraules de Jesús en l'evangeli d'avui per resoldre tantes situacions conflictives de la vida: "Si el gra de blat no mor no pot donar fruit". Jesús n'és l'exemple, en la vida de fe i en la vida pública, que en ell eren dues realitats que anaven plegades.

Creure o no creure en Jesucrist: aquesta és la qüestió (Diumenge 4 Quaresma)

"Ser o no ser; aquesta és la qüestió", és una frase coneguda pronunciada pel príncep Hamlet en l'obra teatral del mateix nom escrita per Shakespeare. La frase, convenientment adaptada, ens serveix per resumir l'evangeli d'avui: "creure o no creure en Jesucrist; aquesta és la qüestió". L'evangeli de sant Joan ens planteja aquest dilema repetint 3 vegades la frase "els qui creuen en ell", i que contraposa a la frase "els qui no creuen", que surt una vegada.

Deixem de banda quelcom que ha fet grinyolar les nostres oïdes creients mencionant el verb "condemnar". Si comparem la versió catalana amb la castellana del full dominical veurem que hi ha diferències i que van a favor del castellà, més fidel a l'original grec. Però no deixem que aquest punt de la condemnació ens faci perdre la línia del relat que, com dèiem, ens planteja el dilema imminent de creure en Jesucrist de manera clara i decidida, assumint-lo com a fill de Déu que ens porta la salvació, és a dir, que ens guia per camins de vida eterna, fent-nos-la assaborir ara i aquí a petits tasts.

Però, si ens preguntem: «I els qui no volen creure en ell?». «Ells s'ho perden», ve a respondre'ns el text sense contemplacions, però no per refusar res ni ningú, sinó per emfatitzar que no es pot posar un ciri a Déu i un altre al dimoni, que no es pot anar fent la viu-viu respecte a Jesucrist; o si ho fem, que la contundència de l'evangeli ens motivi a fer una passa endavant en la nostra fe; però no per temor, sinó per la convicció que només ell respon als nostres anhels de veritat i de plena llum. No podem instal·lar-nos permanentment en el dubte, cal optar de manera decidida: aquest és el missatge de l'evangeli d'avui, adreçat originàriament a creients per estimular-nos a prendre'ns seriosament la fe i a testimoniar-la amb les obres. Per adreçar-se als qui no creuen, cal utilitzar un altre discurs, menys dualista i més integrador. L'evangeli d'avui va per a nosaltres, no per als qui no creuen. No ens despistem ni fugim d'estudi.

Per això en aquest quart diumenge de Quaresma ens podem motivar a prendre'ns encara més seriosament la fe que tenim en Déu i en Jesucrist. Cadascú ha de trobar la millor manera, n'hi ha diverses, però sempre conscients com deia sant Pau en la segona lectura que és per gràcia que Déu ens ha salvat. Tot és un do seu! Tots som obra seva. Nosaltres només hem de respondre seriosament a aquesta gràcia, a aquest do.

Comença ja el compte enrere de la Quaresma, la Pasqua s'apropa. No badem. Per això la pregària inicial de la missa deia: "feu que el poble cristià s'afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s'acosten".

Parany religiós (Dissabte 3 Quaresma)

La paràbola del fariseu i del cobrador d'impostos anava dirigida "a uns que es refiaven que eren justos, i tenien per no res a tots els altres". De fet una cosa porta a l'altra: si ens creiem justos, responsables i complidors, tendim ‒sense adonar-nos-en‒ a mirar els altres pel damunt l'espatlla. 

Es tracta d'un gran parany pels qui vivim una consagració religiosa o sacerdotal, o pels qui practiquen la fe de manera compromesa. En virtut del ministeri adquirit, o del testimoniatge de vida, o de l'autoritat moral que ens atorguem, ens sentim posseïdors d'un estatus que ens autoritza a judicar tot el que ens envolta. La humilitat, un cop més, serà la clau de volta per ser més honestos amb nosaltres mateixos i més comprensius amb els altres.

"Torna al Senyor " (Divendres 3 Quaresma)

"Torna al Senyor", diu dues vegades el profeta Osees en la primera lectura, concretant així la crida a la conversió que proclama tot el llibre d'aquest profeta. De fet, el que nosaltres en diem "conversió", en hebreu es diu literalment "retorn", expressant de manera escenificada que convertir-se és retornar a Déu del qual ens hem allunyat. 

Osees motiva aquest retorn insistint en l'amor lleial de Déu. Assumint les figures d'espòs i de pare, Iahvè ofereix el seu perdó incondicional a l'esposa infidel i al fill rebel que en ambdós casos és Israel. També cadascun de nosaltres i l'Església de Déu som infidels i rebels, necessitats de conversió i de l'amor sense mesura de Déu.

Silenci i autocrítica (Dijous 3 Quaresma)

"Aquest poble no té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot". Jeremies no és cap profeta fatalista que, amb frases com aquesta i amb discursos com el de la primera lectura, pretengui ensorrar l'ànim del poble. Jeremies, com altres profetes, es serveix d'un llenguatge hiperbòlic, fins i tot catastròfic, perquè el poble reaccioni. L'objectiu últim del seu discurs és sempre la conversió i el retorn col·lectiu als designis divins, que són sempre de salvació. 

La Quaresma és també un temps de sacsejar-nos profèticament la fe, fent silenci i autocrítica, per detectar i treure els dimonis que emmudeixen la nostra vida interior, diluint-la, adormint-la o anul·lant-la.

"Totes les masses piquen" (Dimecres 3 Quaresma)

"Decrets i prescripcions" és un terme que hem escoltat repetides vegades en la primera lectura. De manera semblant apareixia en el salm responsorial. L'evangeli també parlava de complir els manaments i Jesús ho rematava dient: "aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel". 

No són poques les vegades que en la tradició cristiana desautoritzem la religiositat jueva amb l'argument que tot són decrets i prescripcions. No obstant, i centrant-nos només en l'Església catòlica, el Vaticà és un productor constant de decrets i prescripcions de tota mena. Si hi afegim la vida consagrada, constatem que hi ha regles dels fundadors, constitucions, ordinacions, projectes generals, provincials i locals.

En definitiva, també estem envoltats de decrets i prescripcions, que talment com els de la tradició jueva, volen protegir i també estimular la cohesió del col·lectiu i el bon funcionament de tot el que envolta la praxi religiosa. Però també diu la dita: "Totes les masses piquen."

Perdonar de tot cor? (Dimarts 3 Quaresma)

Si perdonar ja ens costa, perdonar de tot cor, com diu Jesús en l'evangeli, deu ser quelcom fora mida. Per això assumirem amb resignació que el Pare celestial ens posi a mans de botxins perquè ens torturin fins a compensar el perdó rebut amb el perdó que hem donat. 

De fet, com més fums gastem, més ens costarà perdonar. Com menys fums gastem, més fàcil ens brollarà el perdó. La humilitat és la clau de volta del perdó i de tantes altres virtuts.  

I si ens costa perdonar, apreciem el dolor interior de saber que no ho aconseguim, un dolor que no deixa de ser purificador. Per això quan estiguem davant els botxins els podrem dir: "No ho aconseguia, però em dolia i m'hi esforçava".

Recipients d'aigua viva (Dilluns 3 Quaresma)

Moisès, amb l'ajut de Iahvè, proveeix el poble d'Israel amb aigua de la roca.

La samaritana, amb l'ajut d'un recipient, proveeix Jesús amb aigua del pou.

Jesús, amb l'ajut del Pare, vol proveir la samaritana amb aigua viva.

Jesucrist el Fill, amb l'ajut del Pare i de l'Esperit Sant, proveeix els qui creuen en ell amb aigua viva.

L'Església, amb l'ajut de l'Esperit Sant, concreta aquesta provisió a través de la Paraula i els sagraments.

Nosaltres, amb l'ajut de l'Esperit Sant, esdevenim recipients eclesials d'aigua viva. No deixem que els nostres mals pensaments, mals humors, mals moments, males paraules, ens converteixin en cisternes escardades que deixen perdre aquesta aigua viva.

Posar en ordre (Diumenge 3 Quaresma)

"En aquells dies Déu digué aquestes paraules" és la introducció al relat dels 10 manaments que hem escoltat en la primera lectura. Gràcies a la pel·lícula "Los Diez Mandamientos" amb Charlon Heston fent de Moisès, podem recrear l'escena tan solemne on Moisès llueix les taules de pedra amb els manaments inscrits en ella. Els 10 manaments revelats al mont Sinaí han esdevingut per la cultura jueva i cristiana un referent religiós, moral i social indefugible. Es tracta de proclamacions categòriques, sense fissures, perquè volen protegir l'estabilitat i l'harmonia del poble, de la societat.

Podem incorporar aquests manaments en el nostre camí quaresmal, que ja arriba a la tercera setmana. Per això, si el primer diumenge de Quaresma dèiem de "posar-nos en quarantena" i el segon diumenge dèiem de "posar-nos a prova", aquest diumenge suggerim de "posar-nos en ordre" amb l'ajut dels 10 manaments, degudament actualitzats al nostre entorn:

1r. Reconeguem que Déu és l'únic capaç de donar sentit i plenitud a la nostra existència humana. No busquem substitutius per seductors que siguin. Que Déu sigui el nostre referent indiscutible en tot el nostre pensar i obrar.

2n. No juguem amb Déu, no el manipulem al nostre gust menystenint la seva transcendència. Respectem-lo.

3r. Mostrem-li la nostra reverència dedicant-li un temps del nostre merescut descans laboral. Aixequem els ulls, el cor, la ment i l'esperit al cel i respirem amb profunditat la seva presència.

4rt. Atenguem com es mereixen al nostre pare i mare, exercitant la paciència quan són grans tal i com ells l'exercitaren quan nosaltres érem petits.

5è. No siguem violents ni de gestos ni de llenguatge; siguem conscients que una paraula mal dita pot ferir enormement.

6è. No juguem ni ens exhibim en les nostres relacions. No escalfem el cafè que no vulguem prendre.

7è. No ens aprofitem dels altres: dels seus béns, càrrecs, influències. No juguem al joc de tornar favors.

8è. No malparlem, no critiquem, no desqualifiquem. Callem.

9è i 10è. No visquem amb el neguit constant que els altres diuen, fan, tenen, o reben més que nosaltres. A això se li diu enveja, un pessic al cor que cal conèixer i controlar.

Què aquests 10 manaments ens donin la mateixa contundència  de Jesús quan posava ordre al temple de Jerusalem, foragitant els qui mercadejaven amb la religiositat del poble. Posem ordre, si cal amb contundència, al nostre mercadeig interior que anul·la o dilueix la nostra religiositat.

Furgant el nostre interior (Dijous 2 Quaresma)

"Maleït l'home que es refia de l'ajut humà". "Beneït l'home que es refia de l'ajut del Senyor" 

El llenguatge profètic tendeix a ser de paradoxes i volgudament desconcertant. Utilitza frases punyents, gairebé intimidadores, perquè no vol deixar indiferents els destinataris. 

Jeremies expressa l'ambigüitat interior del qui se sent i es proclama religiós: per una banda anunciem amb convicció les grandeses divines i per l'altra cerquem amb convicció les grandeses humanes; per això anhelem més l'escalfor humana que la divina, i estem més pendents de les aprovacions humanes que de l'aprovació divina.