“El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom.” Ho explicava el llibre de l’Èxode sobre la manifestació divina a Moisès, dalt del món Sinaí. De fet, Moisès buscava refer l’aliança que el poble acabava de menysprear amb l’adoració del vedell d’or. La resposta divina no té parangó, on Iahvè revela a seva identitat més pregona a Moisès, que constitueix la fórmula més arrodonida de l’Antic Testament sobre la inalterable incondicionalitat divina: “Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor.” Iahvè baixà solemnement enmig del núvol per romandre discretament per sempre més al costat del seu poble.
Aquest és el Déu meravellós de la tradició jueva, que enllaça de manera natural amb Jesucrist, que encarna en forma humana aquest Déu compassiu i benigne, pacient i fidel. Sant Pau, en la segona carta als Corintis, expressava la proximitat divina amb una fórmula litúrgica: “Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i el do de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.” Adonem-nos, que es tracta d’una de les fórmules tradicionals que la litúrgia ha assumit per saludar l’assemblea quan es comença l’eucaristia. El Déu únic i transcendent de la tradició jueva, sant Pau el fa immanent i proper a través de l’amor del Pare, de la gràcia del Fill Jesucrist, i del do de l’Esperit Sant. Amb aquesta fórmula litúrgica tenim concentrat el misteri de la Santíssima Trinitat, que avui commemorem just després de la celebració de la Pentecosta.
L’evangeli de sant Joan és fidel a la tradició jueva, amb la qual l’evangelista dialoga constantment. La dimensió divina de Jesús s’expressa progressivament al llarg dels seus capítols. Avui escoltàvem això: “Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.” El missatge de proximitat d’aquesta frase coincideix amb el de les lectures anteriors: si Iahvè s’autoproclamava com a Déu compassiu i benigne, pacient i fidel, Jesús de Natzaret ho materialitzava de manera meravellosa. La seva resurrecció ho confirmava i el do de l’Esperit Sant ho corroborava: ho feia amb la distribució d’aquest esperit diví entre els humans batejats en el nom de Jesucrist, que acullen el misteri d’un Déu únic, que es manifesta en Jesucrist a través dels dons de l’Esperit Sant. En suma, la Trinitat és un cant a la proximitat divina amb els humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada