“Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida”. Ho anunciava Iahvè, per boca dels profeta Ezequiel, als israelites que vivien deportats a Babilònia. Es tractava d’aixecar els ànims d’un poble desesperançat amb l’anunci d’un retorn imminent a Israel, a casa, per recuperar l’antiga vida perduda. Quan això succeeixi, com va ocórrer històricament, el poble reconeixerà que Déu compleix la seva paraula, no com fem els humans: “Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert”. La resposta del salm corroborava la fidelitat divina per Israel: “Són del Senyor l'amor fidel i la redempció generosa.”
Sant Pau escrivia a la comunitat cristiana aplegada a Roma que l’Esperit diví sosté i guia qui es deixa portar per ell. L’apòstol recordava que, com a creients, havien de viure segons aquest esperit i no segons les mires naturals: “vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres.” Aquest do de l’Esperit rebut en virtut del baptisme, ens associa a la mort i resurrecció de Jesús i ens garanteix la proximitat divina, fins i tot en el moment de la mort, com afirmava Pau: “aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.”
L’evangeli de Joan presentava l’episodi de la resurrecció de Llàtzer. La tradició oriental anomena “diumenge de Llàtzer” aquest darrer diumenge de Quaresma, que enllaça amb el diumenge de Rams i la Setmana Santa. L’evangeli continuava el tema de recobrar la vida de la primera lectura i de la resurrecció de la segona. Ho concretava amb Llàtzer, l’amic íntim de Jesús, però l’evangeli no s’oblidava d’anomenar les seves germanes: Maria, que dies després ungirà Jesús amb perfum de nard preuadíssim, preveient la seva mort; Marta, que proclamava una solemne confessió de fe: “Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món”. Jesús corroborarà aquesta declaració quan ressusciti Llàtzer, mostrant amb aquest gest que és el Messies de Déu, capaç de capgirar el que sembla impossible de capgirar, com és la mort. De fet, Jesús ho havia proclamat abans i havia provocat la confessió de fe de Marta: “Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més.” Aquesta declaració toca el nucli de la nostra fe, que a partir de diumenge de Rams compartirem de manera intensa seguint el misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada