“Allò que l'home veu no és allò que val; l'home veu només l'aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”. Així de clar parlava Iahvè a Samuel, quan l’enviava al clan de Jesè, a Betlem, a triar i ungir un dels seus fills com a rei de Judà. La tria divina no es decantà pel primogènit, l’hereu diríem els catalans, sinó pel més petit, que era David. Iahvè alterava la lògica social i es fixava en el fons del cor del jove, que en el seu cas anava acompanyat de bona presència exterior. El missatge teològic del relat és clar: Déu obra a través dels seus mitjancers com Samuel i escull els portaveus del poble segons el seu voler i no segons la lògica humana. El missatge moral també és clar: darrere de persones insignificants a primera vista s’hi amaga un gran cor.
La carta als cristians d’Èfes exhortava la comunitat a viure responsablement la “il·luminació” que havien rebut pel baptisme (de fet, el cristianisme primitiu anomenava al baptisme la Il·luminació). Per això proclamava: “en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum”. La llum de la fe concedeix als creients una mirada diferent a les coses, als esdeveniments i a les persones, una mirada que no és superficial sinó que “veu més enllà”. Una mirada que, com a batejats i il·luminats, ens obliga a donar fruits “de bondat, de justícia i de veritat”, com deia la carta.
L’evangeli de Joan, ple de simbolisme, explicava el llarg episodi de la guarició del cec de naixement. El cec i Jesús són els protagonistes principals, acompanyats a segon pla pels deixebles, els fariseus i els pares del cec. L’episodi està marcat pel pas simbòlic de la foscor a la llum, de la ceguesa física a la visió espiritual, que culmina amb la confessió de fe del cec guarit: “Hi crec, Senyor”. De fet, el simbolisme de la llum es presentava associat amb la fe en Jesús: creure en ell il·lumina la vida, mentre que no creure l’enfosqueix, seria la conclusió de l’evangeli. D’una manera popular també ho expressa la dita: “No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure”: el cec volia veure i acaba creient en Jesús; els fariseus no volen veure més enllà i acaben sense creure. Nosaltres som un entremig dels dos: amb desitjos de veure Jesús, però també amb esquemes tancats que ens allunyen d’ell. Però Jesús ho proclamava ben clar en el relat: “Mentre soc en el món soc la llum del món”. Aprofitem-ho i no badem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada