Trià un vedell tendre i gras (Diumenge 16)

“Trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida”. Aquestes eren les instruccions d’Abraham al seu mosso per acollir tres homes misteriosos que irradiaven la presència divina. El patriarca, ajudat per la matriarca Sara, van més enllà de l’hospitalitat obligada del desert i els ofereix el vedell gras, el bo i millor reservat per grans celebracions. Tot un festí per només tres homes, els quals, acabat l’àpat, corresponen al gest del patriarca amb un anunci increïble: “L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill”. L’humà i el diví es combinen en aquests enigmàtic episodi i ho fan en forma d’acollida, de celebració i d’anunci; una invitació a transformar les mandres de les calors estiuenques en oportunitats d’acollir missatgers i missatges divins.

La carta als Colossencs anunciava el misteri diví de fer arribar la Bona Nova també als no jueus, eixamplant cercles i ampliant horitzons de la fe jahvista. Per això deia: “Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa”. Una invitació que continua vigent si pensem en els qui no formen part dels nostres cercles eclesials. Ells també estan inclosos en aquest misteri diví d'anar més enllà dels nostres marcs religiosos institucionalitzats per a instruir tothom en els secrets de la saviesa.

L’evangeli de sant Lluc explicava l’episodi que té lloc en un poblet, que encara que no es mencioni el nom, sabem que es tracta de Betània pels altres evangelis que citen Marta i Maria de Betània, les germanes de Llàtzer que acullen Jesús a casa seva. Marta vol honorar el convidat talment com feia Abraham amb els seus hostes, però la manca de criats l’obliga a carregar-se la feina mentre la germana petita, Maria, “asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula”. De fet, tan important és honorar el convidat oferint bones menges i begudes com estar per ell i atendre’l com es mereix. L’equilibri entre les dues germanes és perfecte fins que Marta el vol decantar al seu favor. Jesús posa les coses a lloc fent contrapès a favor de Maria: “La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”. L’episodi és un retrat de la nostra quotidianitat religiosa, sovint desequilibrada honorant el Senyor amb múltiples activitats en detriment de romandre asseguts als seus peus i escoltant la seva paraula.