“Escolliu avui quins déus voleu adorar”. Així interpel·lava Josuè els israelites perquè optessin amb determinació per adorar Iahvè, tal i com ell i el seu clan havien decidit. La resposta convençuda del poble, després de reconèixer els benefici rebuts, és optar per ell: “També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu”. De fet, les opcions que fem a la nostra vida, inclosa l’opció religiosa, són fruit de valorar l’experiència que n’hem tingut. La resposta del salm, que repetim per tercera setmana, ens donava la pauta: “Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor”. L’experiència de Déu ens fa optar per ell, i, com més intens sigui el tast, més convençuda serà l’opció.
L’evangeli de sant Joan explicava què succeeix quan les opcions religioses trontollen i entrem en crisi. Deia: “molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d'entendre'l?”. Conscient dels dubtes dels seus seguidors, Jesús els interpel·la, els passa la pilota, com Josuè va fer amb els israelites, i els diu: “Ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do”. Jesús fa referència al do de la fe. Jesús constata que, sense fe, les opcions per ell esdevenen pur voluntarisme, o pitjor, radicalisme religiós. L’evangeli concretava el resultat del discurs tan poc convincent de Jesús: “molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb ell”. Els dotze, però, havien cregut i havien experimentat que les seves paraules eren de vida eterna i que ell era el Sant de Déu en majúscula. Ells no el deixaren.
La carta als Efesis també parlava de fer opcions, en aquest
cas per l’Església. Parlava de submissió i d’estima a l’Església. Però els
exemples de la relació entre marit i muller que exposava, avui dia, ens
grinyolen. Tanmateix, l’opció per l’Església continua essent important i la
relació marit-muller continua vàlida per explicar la nostra pertinença eclesial. Cal estimar l'Església; també cal reverenciar-la. Si ens molesta la
paraula submissió, que uns rebutgen i d’altres aplaudeixen, quedem-nos amb
reverència, com un terme proper. De fet, optar per l’Església és assumir la
reverència a Crist en comunitat: on aprenem els uns dels altres, on ens interpel·lem
els uns als altres, on ens encoratgem els uns als altres, sempre des de la fe. També des de la reverència i l'estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada