“Compliu els manaments del Senyor que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica”. D’aquesta manera, Moisès convidava el poble d’Israel que assumís amb determinació el corpus de lleis que els farien un poble diferent. “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent", seria la resposta admirada dels altres pobles al contemplar tanta predilecció i proximitat de Iahvè per un poble. Aquest gran privilegi comporta, com sempre passa, grans contradiccions, com la incapacitat d’estar a l’alçada i, el que és pitjor, la supèrbia de creure’s millor.
El salm responsorial feia una síntesi poètica de les principals exigències de la llei divina. Ho feia responent a la pregunta: “Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?”. La resposta és de nivell: essent honrat, just, transparent, sense calumniar ni difamar, sense fer mal al proïsme, sense especular ni vendre’s.
La carta de sant Jaume, convençuda de la praxi per demostrar la qualitat de la fe, ho deia clar: “L'heu de posar en pràctica”. Es referia a la paraula divina, que acollim, per exemple, en les nostres celebracions dominicals. Sant Jaume proclamava que té el poder de salvar-nos i, en conseqüència, no hem de limitar-nos a escoltar-la.
Així mateix, l’evangeli de sant Marc tractava el tema dels excessos de compliment o el compliment pel simple compliment: “Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians?”, era la pregunta capciosa de fariseus i alguns mestres de la Llei. L’episodi i la pregunta es repeteixen, encara avui, en el marc de les religions, també en els nostres àmbits eclesials. Els canvis de les tradicions religioses provoquen, com a mínim, recels. Així succeí amb Jesús i els seus deixebles; així succeí amb sant Pau; així succeí amb el concili Vaticà II fa unes quantres dècades. La resposta que donà Jesús va ser clara: “Abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes”. Que aquesta critica de Jesús no vagi per nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada