“Qui posà les portes que limiten la mar?”, és la resposta de Déu a Job per fer-lo tocar de peus a terra, perquè reconegui la seva immensa petitesa davant el domini diví de totes les coses. Com Job, nosaltres també reptem Déu amb preguntes agosarades i fins i tot insolents, volent-lo posar al nostre nivell humà, quan la seva grandesa és incommensurable. De fet, la persona creient és aquella que sap posicionar-se de manera adequada davant Déu, reconeixent els seus favors i els seus prodigis en bé dels humans, sense interpel·lar-lo amb preguntes que superen pròpies capacitats. El salm responsorial convidava a aquesta reconeixença quan proclamava: “Que reconeguin els favors del Senyor, els prodigis que ha fet en bé dels homes”.
En l’evangeli de sant Marc, Jesús protagonitzava el poder diví sobre les aigües, en concret les del mar de Galilea o llac de Tiberíades. “Calla i estigues quiet”, crida Jesús, reptant les aigües esvalotades enmig de la cridòria dels deixebles, també esvalotats. Tornada la calma, Jesús qüestiona els seus deixebles, dient-los: “Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?”. L’episodi de l’evangeli és una al·legoria als moments tempestuosos de la nostra vida, que encarem atemorits i dubtant del suport diví. Nosaltres també som protagonistes de l’episodi i, el que Jesús diu als seus deixebles, també va per nosaltres. La seva resposta final, que també hauria ser la nostra, va ser d’admiració i reconeixença: “Qui deu ser aquest...?”. Semblantment ho expressava sant Francesc d’Assís, quan pregava dient: “Senyor, ¿qui ets tu i qui soc jo?
Sant Pau, escrivint als corintis afirmava: “Els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos”. Això és fruit de l’amor de Crist, que ens obliga als creients a viure com una creació nova, oberts a Déu i als altres: allunyats de les maneres humanes, sempre inflades, de valorar les coses i les persones; de situar Déu com un tapaforats subjecte als nostres desitjos. Jesús ens posa al nostre lloc, el de criatures humanes receptives i obertes, bo i donant sentit a les nostres vides, vivint “per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat”. Gràcies a aquest canvi, comença una nova manera de ser i de fer, més serena, més alliberada, més pacífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada