La bondat i la justícia són immortals (Diumenge 13)

“La bondat i la justícia són immortals”. Ho afirmava el llibre de la Saviesa i ho contraposava a la mort, afirmant que ella no és immortal. És cert que la mort ens afecta a tots els mortals, però el llibre de la Saviesa no la descriu com un destí final, sinó com un pas transitori, afirmant també que: “Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna”. L’existència eterna dels humans que indicava el llibre de la Saviesa ve a dir-nos que, malgrat la mort sigui un gran tràngol, no és un punt i final, sinó un punt i seguit, insinuant el fonament de la fe cristiana en la resurrecció dels morts, que el salm responsorial també semblava insinuar quan proclamava: “Senyor, m'heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m'hi enfonsava, m'heu tornat a la vida”.

A l’evangeli de sant Marc, hem escoltat dos episodis on Jesús donava vida, en nom de Déu: guarint una dona que la perdia en forma d’hemorràgies i també reviscolant una adolescent morta. La dona malalta estava convençuda del poder guaridor de Jesús: “Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona”. Respecte a l’adolescent morta, Jesús li diu al seu pare Jaire, el cap de la sinagoga: “Tingues fe i no tinguis por”. Abans havia dit a la dona guarida: “La teva fe t'ha salvat”. En ambdós casos, Jesús obra el prodigi perquè els destinataris tenen fe, que és el contrari de tenir por. Tenir fe és posar la confiança i l’esperança en coses que no veiem perquè són transcendents, però que són tan reals que ens fan perdre la por existencial de que tot trontolla, que no hi ha res segur i que tots acabarem malament.

Sant Pau escriu als corintis que a més de fe, tenen altres coses: “Teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem”. Aquest és el gran regal de viure la fe en comunitat, dins l’Església, que per ella s’obren tantes portes imprevistes que omplen la vida de sentit i també d’estimació. Per això l’apòstol els demana d’afegir una cosa més: “Sigueu també generosos”, és a dir, que també es rasquin la butxaca col·laborant amb els germans necessitats de les comunitats de Judea. La motivació que els dona és clara: “Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa”. Cal reconèixer sense embuts la nostra pobresa humana i existencial, convertida en riquesa interior gràcies a Jesucrist. Aquest gran regal mereix ser compartit de totes les maneres possibles.