Clareja com l’alba la glòria del Senyor (Epifania 2024)

“Sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor”. Ho cantava el profeta Isaïes a la ciutat de Jerusalem, el qual exultava pel retorn dels exiliats i la reconstrucció de la ciutat. El profeta anunciava temps lluminosos, on Jerusalem aplegaria gent de tots els pobles que la farien progressar encara més: “Els pobles s'acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada”. La tradició cristiana llegeix aquest cant d’Isaïes com una evocació de la vinguda messiànica de Jesús, espectacular i lluminosa, que capta l’atenció de tothom i que desvetlla la reacció col·lectiva de tots els pobles.

El salm responsorial també expressava la reacció col·lectiva davant la presència divina, concretada humanament sota la figura d’un rei i del seu príncep: “Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge”. Amb un desig ben lícit i actual, el salm també proclamava: “Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau”.

L’evangeli de sant Mateu presentava l’episodi de l’adoració dels tres mags vinguts d’Orient. Són tres estrangers que segueixen la llum d’un estel que els guia a la cova de Betlem. Passen per Jerusalem i tasten l’ambient cortesà i urbà de recels i enveges, encarnades pel tetrarca Herodes; un ambient que nosaltres també reproduïm quan adquirim mínimes quotes de poder i els qui ens envolten esdevenen una amenaça potencial al nostre estatus. Mentre Herodes es recargola interiorment i roman passiu a la cort, els tres mags arriben on hi ha el nen i s’omplen d’alegria: “La seva alegria en veure allà l'estrella va ser immensa”. La reacció dels tres mags és d’adoració, reconeixent la grandesa d’allò que contemplen: “Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge”.

L’escena dels tres mags adorant l’Infant contrasta amb la versió més discreta de l’Infant adorat només pels pastors de la contrada i que escoltàvem aquests dies precedents. El missatge dels tres mags d’Orient és que el naixement de Jesús no és una anècdota local, sinó un esdeveniment universal; no es un naixement normal i corrent, sinó una irrupció extraordinària de la divinitat que es manifesta a través de Jesucrist. Sant Pau, escrivint als Efesis, anunciava que aquesta manifestació divina està oberta a tots els pobles: “des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa”. Sentim-nos afalagats per aquest regal diví a través de Jesucrist i visquem-ho responsablement.