“La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.” Aquesta afirmació sobre el personatge celestial del Fill de l’home era la conclusió de la visió del profeta Daniel, en la primera lectura. Contemplant les altures, el profeta visualitza el Fill d’home entronitzat: un jutge messiànic per la tradició jueva, i que la tradició cristiana concreta de manera solemne en la figura de Jesucrist, ressuscitat i enlairat a la dreta de Déu: a ell li és donada “la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge”.
La segona carta de sant Pere concretava la reialesa i la majestat de Jesucrist evocant l’episodi de la Transfiguració de Jesús dalt una muntanya, on l’apòstol hi participà de manera destacada, bo i experimentant de diverses maneres la divinitat de Jesús: “Nosaltres vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa”. A la dimensió visual s’afegeix l’auditiva d’escoltar una veu divina que proclamava Jesús com el Fill estimat de Déu: “Nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa”. Pere participà d’aquest moment místic, que significa entrar en un àmbit espiritual difícil de comunicar però que deixa una petjada inesborrable.
L’evangeli de Mateu
explicava l’escena de la Transfiguració, que esdevé una declaració teològica
sobre Jesucrist més que la descripció pormenoritzada de l’esdeveniment. El primer detall
és el color de la vestimenta per a expressar que Jesús està revestit de
divinitat: “els seus vestits eren tant
blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los.” També s’explica
la proximitat amb Moisès i Elies, “que
es van aparèixer gloriosos”, i que anuncien el traspàs de Jesús a Jerusalem
com a pas previ per compartir definitivament la glòria celestial amb els dos
grans personatges. Per arrodonir, els tres deixebles, Pere, Jaume i Joan,
ofereixen una catequesi d’apropament al diví: en primer lloc dient: “Que n’estem de bé aquí dalt”, expressant el gaudi d'experimentar Déu de manera intensa; a
continuació s’esglaien quan intueixen tanta proximitat de la transcendència divina
en el núvol; i finalment, “no contaren a
ningú res del que havien vist”, perquè hi ha experiències religioses i
àdhuc d’intimitat humana que no s’han d’explicar perquè les farem malbé i el
receptor mai les captarà del tot. Jesús transfigurat dalt la muntanya i
manifestant la seva divinitat ens convida a que ens deixem transfigurar sense por per la seva proximitat transformadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada