"Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel". Escoltàvem
la frase en la primera lectura. L'episodi del llibre de l'Èxode explicava que
els amalequites, homes del desert, ataquen els indefensos israelites en plena
travessa. El israelites, escapats d'Egipte i travessat meravellosament el mar
Roig, busquen camins pacífics en la seva marxa vers la llibertat. Però el
conflicte esdevé inevitable i cal lluitar per defensar-se. No obstant
l'escenari bèl·lic de l'episodi, es subratlla tothora que la victòria israelita no és
fruit de la força de les armes, sinó de la pregària de Moisès dalt la muntanya, una pregària
llarga i sostinguda amb les mans alçades, que necessita l'ajut d'Aaron i Hur.
Aquests dies, enmig de marxes
de la llibertat, també hem viscut escenes d'atacs, de defenses, de contraatacs,
de provocacions, de reaccions violentes, que més que portar a la victòria d'uns
o altres, porten tothom a la derrota: a uns posant en evidència les seves aspiracions
i als altres la seva capacitat de governar. És innegable que la sentència del
passat dilluns ha creat un conflicte; era d'esperar. Una part important del
poble català se sent atacada i, com els israelites, es vol defensar. Però aquesta
defensa no ha de ser tirant més llenya al foc, sinó pacífica i intel·ligent, i
sobretot, confiant que algun Moisès dalt la muntanya, ajudat per un Aaron i
Hur, mantinguin les mans alçades i preguin amb una pregària llarga i
sostinguda, perquè el poble continuï el seu camí vers la terra promesa.
Jesús, en l'evangeli, "per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança",
explica una paràbola protagonitzada per un jutge prepotent i una viuda
indefensa que reclama justícia. De nou es repeteixen els rols del fort i de l'indefens
de la primera lectura, on el feble torna a guanyar la partida. La paràbola de
Jesús conclou que la insistència de la viuda acaba doblegant l'obstinació del
jutge. El més feble aconsegueix el seu propòsit, però no a la primera, ni a la
segona, ni a la tercera, sinó després d'insistir i insistir. No defallir i
insistir és l'única arma que posseeix la viuda indefensa, i la sap utilitzar molt
bé. Prenguem exemple, a tots els nivells.
El llibre de l'Èxode deia que
Moisès mantenia les mans alçades, i quan li pesaven, Aaron i Hur l'ajudaven. A
l'evangeli, Jesús anima a pregar sempre, sense perdre mai l'esperança. Són
missatges espirituals encarnats en la realitat, que ens ajuden a mantenir la
calma quan la immediatesa dels esdeveniments sembla que se'ns vulgui menjar;
ens ajuden a mantenir la perspectiva quan volem arreglar les coses d'avui per
demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada