Per entendre millor la
primera lectura i l'episodi de Naaman, el general arameu, guarit de lepra pel
profeta Eliseu, imaginem-nos el següent: el general d'una de les forces de
seguretat espanyoles, aconsellat de la qualitat dels nostres serveis mèdics, ve
a Catalunya a guarir-se d'una malaltia. Després de la reacció institucional i
de l'aldarull als mitjans, resulta que un metge gironí l'acull sense recança i
el guareix. Aquesta seria una versió adaptada del llarg episodi del Segon
llibre dels Reis. Del relat, del qual només hem escoltat el final, destaquem
que Eliseu no rebutja l'estranger poderós, però tampoc li fa cap distinció: tracta
Naaman com a qualsevol altre. També és important que no accepta presents. No
vol caure en el perillós joc dels regals, que tant condicionen. Del general
arameu, destaquem la seva capacitat de reacció: acostumat a manar i a que
l'obeeixin, a regalar i a que li donin les gràcies, se sent colpit per
l'actitud del profeta que actua en nom de Iahvè. En conclusió, Eliseu esdevé un model
de com tractar els poderosos i els qui no són dels nostres. Naaman esdevé un
model de deixar-se interpel·lar pels altres i d'assumir els seus valors, en
aquest cas religiosos. Un i altre ens són ben útils a tots els nivells.
Sant Pau, com en diumenges
anteriors, segueix escrivint a Timoteu. En el fragment d'avui li diu: "He de sofrir fins a trobar-me empresonat
com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la Paraula de Déu".
Sant Pau accepta totes les dificultats i infortunis perquè creu en la causa que
està defensant, que és l'anunci del Regne de Déu inaugurat amb la mort i la resurrecció
de Jesucrist. A tots ens agrada defensar causes, però sense conseqüències com
les de la presó. Sant Pau l'accepta, sabedor que el seu missatge no es pot
tancar sota reixes.
A l'evangeli, Jesús guareix
deu leprosos. Només un torna "donant
glòria a Déu amb grans crits" i a donar-li les gràcies. Jesús aprofita
l'ocasió per subratllar que ha estat un samarità. L'evangeli de Lluc subratlla,
més que els altres evangelis, l'obertura de samaritans i estrangers al missatge
de Jesús. De nou es repeteixen els rols de la primera lectura, però amb personatges
diferents: el samarità guarit actua com Naaman, glorificant Déu i agraint la
guarició. Jesús fa com Eliseu, el gran profeta miracler: guareix amb
naturalitat, sense fer distincions, ni classificacions, ni divisions.
Subratllem el detall determinant
que tots els leprosos anomenen "mestre" a Jesús, però només el
samarità glorifica Déu i venera Jesús. De fet, Jesús, és més que un mestre per
a nosaltres: és la presència divina que mereix ser venerada i que ens empeny a
glorificar Déu. Ho fem de manera comunitària cada diumenge quan celebrem l'eucaristia,
l'acció de gràcies per excel·lència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada