EL MIRÀ, L'ESTIMÀ I LI DIGUÉ

Divendres, 29 de novembre de 2013

Festa de Tots els Sants de l’Orde Franciscà

Si 44, 1.10-15/Sl 23, 1-2.3-4.5-6/Mc 10, 17-21

Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna? No és una pregunta innocent, la del jove ric. Ha trobat Jesús i li ha fet reverència, com reconeixent que per fi es troba davant Algú que pot solucionar els seus dubtes, que li pot donar la paraula justa i escaient per la qüestió que potser fa tems crema dins el seu cor. Voler posseir la vida eterna no és poca cosa!

El jove ric està a punt d’adonar-se, però, que demanar a Jesús quelcom és un risc. Perquè Jesús, essent el Déu-amb-nosaltres sempre demanarà més. Li demanarà més perquè Jesús s’adona que en el fons del cor del jove ric hi ha quelcom que no rutlla, que grinyola sorollosament. Potser li manca perícia en el llenguatge i oblida que la vida eterna és un do immerescut i que no es tracta de posseir o no posseir, sinó d’estar disposat a rebre aquesta vida amb els riscos o exigències que comporta. Potser el jove ric peca una mica de fanfarroneria en dir, quan Jesús li fa el llistat de manaments, que això ja ho he acomplert des de jove, com si fos una llista més de coses a fer a l’agenda i que un cop repassada i complerta un ja no ha de tornar-hi a pensar més. Com sigui, el jove demana més i Jesús respon: Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.

Demanar a Jesús quelcom és un risc... Ell sempre ens demanarà més... és cert, però Ell mai no ens demanarà impossibles, sinó disponibilitat. Marc és l’únic evangelista (a diferència de Mateu i Lluc) que hi posa la següent seqüència: Jesús el mirà, l’estimà i li digué. Amb la mirada de Jesús un podria intuir que ens trobem davant d’aquella mirada que abasta i comprèn totes les nostres situacions perquè sap de quina pasta estem fets i quines són les nostres dificultats en el camí del seu seguiment; amb l’amor de Jesús (que és més que “mirar amb afecte” com diu la nostra versió litúrgica d’avui) la nostra vida és acollida i convidada a pujar de nivell, a no quedar-nos a ras de terra; amb la Paraula de Jesús som convidats a donar un pas endavant, a sortir de nosaltres mateixos i a seguir-lo tenint la gratuïtat per lema.

Avui celebrem la Festa de Tots els Sants de l’Orde Franciscà. Celebrem un gran núvol de testimonis de germans i germanes del Primer, Segon i Terç Orde que, com nosaltres mateixos, segurament caient i aixecant-se, per la fe i sota aquesta mirada amorosa de Jesús van fer de llurs vides un do; alguns fins i tot a imatge de Jesús crucificat donant la seva vida, com ara fa poc vam tenir ocasió de recordar amb la beatificació de fra Carmel de Colomers. Que per llur intercessió també nosaltres aprenguem a dir un sí renovat al seguiment de Jesús en el dia a dia de les nostres vides perquè, al final del camí, fruïm sense fi de la comunió dels sants.