“No m’ho creuré pas”. Així respon l’apòstol Tomàs a les explicacions dels altres deixebles que havien vist el Senyor Ressuscitat. La seva incredulitat vers la notícia li fa dir que si no ho veu amb els propis ulls i ho palpa amb les seves mans, no entrarà en raons.
“No m’ho creuré pas”, també diria una part significativa de catòlics catalans quan, l’any 2005, el dia de l’enterrament del papa Joan Pau II, escoltaven i veien per la televisió la consigna “santo subito”. ¿Qui podria creure’s aleshores que aquell papa, classificat pels “infalibles i inqüestionables” mitjans de comunicació de casa nostra com a anticomunista, antiavortista, antipreservatius, antisacerdoci femení, polonès tossut, ultraconservador, repressor de la teologia de l’alliberament, i amb un braç de ferro doctrinal gràcies al suport de l’intransigent cardenal Joseph Ratzinger..., sis anys després seria beatificat solemnement a la plaça de sant Pere del Vaticà?
Més enllà de les reaccions extraeclesials que van des d’enviar delegacions governamentals a menystenir visceralment l’esdeveniment, més enllà de les reaccions intraeclesials que van des de viatjar a Roma o no perdre’s la retransmissió televisiva a criticar la pompositat vaticana i fer-se el desmenjat, el que volem plantejar és que un home sovint qüestionat mediàticament a casa nostra, resulta que és proclamat beat per l’Església catòlica amb una rapidesa inusual, tal i com ell va fer amb la mare Teresa de Calculta.
A qui dels dos hem de fer cas quan les opinions són diametralment oposades? Aquesta és la pregunta que batega dissimuladament en l’interior dels creients que, com sant Tomàs, dubten. A qui havia de fer cas Tomàs? Al testimoni dels seus companys deixebles o al fet inapel·lable i indiscutible que Jesús havia mort? Tomàs opta per allò que és tangible i bandeja el testimoniatge de fe.
L’aparició del Ressuscitat vuit dies després, provoca l’honesta reacció de Tomàs: “Senyor meu i Déu meu”. La beatificació del papa Joan Pau, celebrada avui, ha de provocar també la reacció de catòlics catalans. Sense eufòries, però sense vergonyes, hem de defensar el nostre dret a dir la darrera paraula sobre els qui han tingut un paper distingit en l’Església.
Jesús Ressuscitat fou prèviament un home crucificat i qüestionat socialment pels qui dirigien l’opinió pública. El beat Joan Pau fou prèviament, al menys a casa nostra, un papa qüestionat socialment i també eclesialment. Qui té i qui tenia raó? Els qui ens sentim una mica com sant Tomàs confiem que la nostra fe en Crist Ressuscitat ens ajudi a ser màximament lúcids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada