Amb la festa de sant Jaume, patró d'Espanya, arrodonim una trilogia politico-esportivo-religiosa, esdevinguda en poquíssims dies de diferència. Primer va ser la sentència del tribunal constitucional; segon el triomf de la Roja en el campionat del món de futbol; i tercer, la celebració de l'apòstol Jaume, que enguany coincideix amb un any jubilar. Sembla que una mà invisible ho hagi enllaçat tot premeditadament donant, fins i tot, un apunt religiós. Al menys, els qui som creients, tenim aquest complement, per fortuna, més mitigat mediàticament.La societat catalana ha respost diferentment a l'esdeveniment polític i esportiu: rebutjant la sentència amb una gran manifestació, i mirant la final Espanya- Holanda amb l’excusa que jugava mig Barça i molts catalans. La resposta a la festa de sant Jaume queda reduïda a la intimitat de les misses dominicals, on cada església, segons la seva sensibilitat, accentuarà més o menys el patronatge espanyol de l’apòstol. En les localitats de la nostra geografia on sant Jaume és el patró, o en les ermites i esglésies on és el titular, la celebració local es menja l’espanyolicitat de la festa.
Cal dir també que la celebració religiosa a Santiago de Compostela ha tingut, a casa nostra, poc ressó mediàtic, ocupat -per no dir entretingut- amb el triomf espanyol al Tour de França i el triomf automovilístic de Fernando Alonso, que per cert, també vesteix de vermell. Pels mitjans informatius de casa nostra la festa de sant Jaume és un apunt folklòric sense importància. Potser aquí assaborim els beneficis d’una societat laica, que ens deixa celebrar la festa al nostre gust local i sense intromissions.
Volem subratllar –intencionadament- que la importància de la tomba de l’apòstol va més enllà de les terres espanyoles. El pelegrinatge a sant Jaume de Compostela, junt amb el pelegrinatge a Roma i a Jerusalem, ha esdevingut un dels itineraris més recorreguts per pelegrins europeus i, actualment, per pelegrins d’arreu del món. Es tracta d’un patrimoni religiós d’abast mundial. Fa dues dècades que aquest camí ha esdevingut un fenòmen sociològic que aplega moltíssims creients i no creients en un itinerari que és clarament religiós.
El camí de sant Jaume ha fet que fins i tot la Generalitat de Catalunya, molt tocada i posada en temes religiosos, hagi recuperat els seus trams catalans, encara que només hagi estat per interès turístic o cultural. Tant de bo que les nostres terres assoleixin, a les vores d’aquests camins recuperats, la vivacitat religiosa que hi ha en el tram aragonès, navarrès, castellà, lleonès i galleg.
La tomba de l’apòstol trenca fronteres i agermana, sense estridències, molts pobles, cultures i llengües, amb una naturalitat i vitalitat envejables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada