Anar? o fer que vinguin? (Diumenge 14)

El catalans acostumem a prendre’ns molt seriosament i al peu de la lletra les xifres. Però hem d’anar amb compte amb el nombre de setanta-dos deixebles mencionat a l’evangeli. No es tracta de qüestionar que seria una quantitat elevada en proporció als deixebles que tindria Jesús de bell principi, sinó que setanta-dos –i també setanta- és un número tipològic en la Bíblia. El seu valor numèric és nul però el seu valor simbòlic assenyala un gran clan o una gran comunitat. Mencionem, a tall d’exemple, que els fills de Jacob que van baixar a Egipte eren setanta, o que els savis que Moisès va escollir en el desert eren setanta.

La tradició jueva segueix aquest costum bíblic i també utilitza simbòlicament el número setanta-dos. Aquesta era la quantitat de savis escollits, sis per tribu, que van fer la traducció grega de l’Antic Testament, l’anomenada Septanta. També el Sanedrí, el consell jueu, estava format, segons el tractat que en fa referència, per setanta o per setanta-dos membres.

Valgui tota aquesta explicació per subratllar que, seguint la tradició jueva, la xifra de setanta-dos deixebles defineix un col·lectiu que ha estat escollit, que té una identitat clara, i que forma una comunitat definida. Podem suposar que això s’esdevingué ja en vida de Jesús, i pel que resa l’evangeli, el mateix Jesús envià els seus deixebles més enllà del seu àmbit comunitari per irradiar el que ells vivien i pensaven. “Digueu a la gent d’aquell lloc: El Regne de Déu és a prop vostre”.

En temps de Jesús hi havia predicadors itinerants, homes religiosos que visitaven els pobles i que, en les places o en les sinagogues, feien les seves prèdiques i també guaricions, i rebien a canvi alguna gratificació que els servia de sosteniment. A jutjar pels consells que dóna el mateix evangeli, també hi hauria predicadors que, aprofitant la seva loquacitat, rondarien les cases omplint-se la panxa i les butxaques. Jesús demana sobrietat i humilitat als seus deixebles, que el seu testimoniatge no malmeti el missatge que estan donant.

“Els setanta-dos tornaren tots contents”. Segons l’evangeli el motiu és haver comprovat la força del nom de Jesús. Podem afegir que tampoc tindrien una excessiva competència. En canvi, avui dia hi ha moltíssims predicadors d’inquantificables mitjans de comunicació que tenen el mercat informatiu acaparat, i que no ens deixen cap espai per dir res. Amb els triomfs de La Roja, les llàgrimes del Messi, el carnet del Cruyff, la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació del dissabte vinent, qui gosa dir públicament: “El Regne de Déu és a prop vostre”. La nostra capacitat d’arribar a l’opinió pública és irrisòria, per tant la nostra incidència -més enllà de les nostres comunitats- és també irrisòria.

Potser són temps de canviar d’estratègia. Primer, caldria estar contents de ser setanta-dos; i segon, estar convençuts que tenim la força del nom de Jesús. A partir d’aquí, més que anar de dos en dos a predicar, seria millor convidar de venir a les nostres comunitats, deixant que la nostra alegria i la força del Crist faci la resta.