Translate

dijous, 13 de juny del 2019

Per sempre (Jesucrist gran sacerdot per sempre)


La festa litúrgica d'avui, Jesucrist gran sacerdot per sempre, té les arrels ficades en la tradició jueva.

La carta als Hebreus és l'escrit del Nou Testament que fa de pont teològic entre el gran sacerdot com a figura principal del temple terrenal, i Jesucrist ressuscitat com a gran sacerdot i figura principal del temple celestial. El primer oficiava a la terra i Jesucrist ho fa en el cel.

Per la seva resurrecció i ascensió al cel, Jesucrist entrà en el temple celestial i presentà la seva sang. Es tracta de la sang del seu sacrifici expiatori a la creu, que neteja del pecat una vegada per sempre, sense necessitat de repetir sacrificis i expiacions.

Per això Jesucrist és gran sacerdot per sempre, perquè amb una sola vegada exercint de gran sacerdot ‒i també de víctima‒, n'hi ha hagut suficient.

Nosaltres, des de la terra, amb el nostre culte, col·laborem en aquest "per sempre".

dimecres, 12 de juny del 2019

La Llei de Moisès (Dimecres 10)


No és fàcil combinar el què deia la segona carta als corintis, on sembla que es desqualifiqui la Llei de Moisès, amb el què deia l'evangeli de Mateu, que la defensa obertament.
La tradició cristiana ha optat tradicionalment per la desqualificació. Sortosament, un document pontifici recent, que commemorava els 50 anys de la publicació de la declaració Nostra Aetate del Concili Vaticà II, reconeix aquest error i exhorta a canviar aquesta mentalitat, reconeixent, això sí, que no serà fàcil.
Però cent anys d'exegesi historicocrítica ens han ensenyat que ni Jesús ni sant Pau podien anar en contra de la Llei de Moisès, perquè constituïa la seva identitat religiosa com a jueus pietosos que eren. Assumir això implica canviar molts discursos i trencar moltes inèrcies.

dilluns, 10 de juny del 2019

Consolats que consolen (Dilluns 10)


Acabem de celebrar la Pentecosta i l'Esperit Sant consolador segueix bategant en el fragment inicial de la segona carta de sant Pau als corintis.
El verb "consolar" i el substantiu "consol" es repeteixen constantment. El verb "confortar" reforça el missatge amb més repeticions. Tot plegat per insistir que "Déu no deixa mai de consolar-nos", i els qui han estat consolats per ell, tenen la responsabilitat de consolar els altres.

diumenge, 9 de juny del 2019

L'Esperit Sant, el disc dur de la fe (Pentecosta 2019)


"Tots quedaren plens de l'Esperit Sant". Ens ho deien els Fets dels Apòstols quan expliquen els efectes d'aquella trobada memorable dels deixebles de Jesús, després de la seva ascensió al cel. Però fixem-nos que el relat només ens explica els efectes externs de l'esdeveniment: es parla d'un so com una ventada que omplí tota la casa, de l'aparició de com unes llengües de foc al damunt de cadascú, la capacitat d'expressar-se en diversos llenguatges. En el fons, són imatges que expressen que s'esdevingué quelcom gran i procedent del cel. Però els Fets dels Apòstols no expliquen res dels efectes interns de l'esdeveniment en els deixebles, Potser l'únic que podem dir al respecte és que no van haver de fer res, que tot els va venir de fora, de manera gratuïta.
Però sant Pau, escrivint als corintis, ens dona alguna pista: "Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant". L'apòstol explica que l'Esperit Sant és un do que permet confessar que Jesús és el Senyor. Per tant, podem treure tres conclusions: la primera, és que l'Esperit Sant és quelcom gratuït que se'ns dona (un do); la segona, que l'Esperit Sant ens confirma interiorment que Jesús és el Senyor; la tercera, que l'Esperit Sant ens empeny a confessar verbalment que Jesús és el Senyor.
"Rebeu l'Esperit Sant", deia Jesús ressuscitat als deixebles. Així de fàcil i sense fer res! Adonem-nos que coincideix amb les lectures anteriors en aquest sentit de do i de gratuïtat. L'Esperit Sant esdevé un regal als deixebles i a l'Església primitiva. H subratllen els textos. Però així continua essent avui: des del dia del nostre baptisme, sense fer res i venint de fora, vam quedar ungits per l'Esperit Sant. Aquesta unció de l'Esperit Sant impregna la nostra ànima creient des del baptisme. és la que ens ensenyarà a descobrir progressivament que Jesús és el Senyor. Aquesta unció de l'Esperit Sant ens donarà forces per confessar-ho en veu alta.
L'Esperit Sant ve a ser com el disc dur de la nostra fe, el sistema operatiu que dinamitza la nostra vida religiosa i la fa funcionar sense que ens n'adonem. L'Esperit Sant és qui sosté la nostra fe, l'emmarca, la protegeix, la preserva, talment com fa el disc dur del nostre ordinador amb tota la documentació i activitat que li donem. Si som curosos amb el disc dur de l'ordinador, sempre ens respondrà. Si som curosos amb l'Esperit Sant que portem a dins, sempre ens respondrà. Fins la propera Pentecosta tenim temps per meditar-ho.

diumenge, 2 de juny del 2019

De l'Ascensió a Pentecostès (Ascensió del Senyor 2019)


"S'enlairà davant d'ells i un núvol se l'endugué". Ho explicaven els Fets dels Apòstols. Es tracta de l'escena de l'Ascensió, on Jesús ressuscitat s'enlaira al cel. És una imatge solemne que retrata el poder i l'autoritat de Jesucrist: tant a dalt com a baix, tant al cel com a la terra. L'evangeli de sant Lluc explicava la mateixa escena, que també es descriu de manera solemne: "Mentre els beneïa, s'allunyà d'ells portat amunt cap al cel".
Aquestes dues escenes de l'Ascensió que hem escoltat, van acompanyades de l'anunci de la vinguda de l'Esperit Sant. Són dos episodis que no es poden separar. Segons Lluc, l'Esperit Sant és: "el poder que us vindrà de dalt",  i segons els Fets dels Apòstols és: "la força que us farà testimonis meus". Per tant, l'Esperit Sant és un poder, és una força, que ve de dalt, i que ens fa testimonis de Jesucrist. 
Fixem-nos que l'evangeli i els Fets dels Apòstols ens estan dient que tant important esdevé l'ascensió de Jesús a les altures, com deixar ben lligada a la terra la seva marxa amb la vinguda de l'Esperit Sant. De fet, el missatge que hi ha rere aquests relats, és que Jesucrist ha inaugurat un nou camí celestial que passa per la seva persona: pujant al cel ens indica el nostre camí existencial; enviant-nos l'Esperit Sant ens dona empenta i decisió per optar per aquest camí.
L'adhesió a Jesucrist pel baptisme, la comunió amb ell per l'eucaristia, la compartició amb la comunitat eclesial, una praxi de vida segons els valors cristians, són realitats terrenals que qualifiquen la nostra vida temporal; i que alhora, ens obren les portes a la realitat celestial, i a la vida eterna.
La carta als Efesis ens corrobora aquest missatge. Per una banda diu de Jesucrist que Déu "el feu seure a la seva dreta dalt el cel per damunt de tots"; i que "tot ho ha posat sota els seus peus". Amb aquestes explicacions, la grandesa celestial de Jesucrist és inqüestionable. Però la carta també deia que l'Església "és el seu cos i el seu complement". L'Església, amb totes les seves imperfeccions, no obstant allargassa a la terra la presència celestial de Jesucrist. És una presència no visible amb els ulls físics, sinó amb els ulls de la fe i a través dels seus sagraments.
De fet, l'escena de l'ascensió de Jesús al cel no encaixa en la lògica humana, sinó en la lògica de la fe. Només l'entendrem si la contemplem amb els ulls de la fe i participem en la celebració dels sagraments. Aleshores estarem en sintonia per contemplar la vinguda de l'Esperit Sant. Però això serà diumenge vinent.