“Els qui et maleeixin, els maleiré” (Diumenge 2n Quaresma)

“Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré”. Amb aquesta determinació parlava Iahvè a Abram, després d’encoratjar-lo a deixar les seves arrels i omplir-lo de promeses. Cal dir que es tractava de promeses incertes, com dirigir-se un lloc que no sabia i tenir una gran descendència quan havia perdut la capacitat d’engendrar. Podríem pensar que Déu li “promet la lluna” o “l’oro i el moro”, com expressen les dites populars: tots sabem que fer promeses és una manera d’entabanar l’altre. Però en el cas de Iahvè, es tracta de promeses serioses fermes, que converteixen el patriarca en objecte de benedicció i també de maledicció, és a dir, en un referent de la proximitat divina que mereix respecte. Cert que qualsevol ésser humà mereix respecte, però en el cas d’Abram hi ha un plus que no és mèrit seu, sinó que és la conseqüència de la crida de Déu. El salm responsorial corroborava la serietat de les promeses divines quan deia:  “La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa”.

Sant Pau escrivia al seu deixeble Timoteu per animar-lo a perseverar en les dificultats i a creure les promeses divines: “Ell ens ha salvat i ens ha cridat a una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió”. La crida que Déu realitza a l’ésser humà és gratuïta i esdevé més nítida a través de “la gràcia que ens ha concedit per Jesucrist”, arrodonia l’apòstol. Aquesta és la nostra responsabilitat creient: agrair la crida que hem rebut i viure-la amb humilitat.

L’evangeli de sant Mateu explicava la seva versió de l’episodi de la transfiguració de Jesús. Fem servir el llenguatge de les lectures anteriors per explicar que Jesús concedeix als seus deixebles Pere, Jaume i Joan, la gràcia d’assaborir la seva divinitat. Ho fa amb unes escenes espectaculars i ho arrodoneix una veu celestial: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo”. Aquesta experiència íntima confirmava la crida que Jesús havia fet als tres deixebles a seguir-lo. Aquesta és l’experiència que nosaltres també hem de buscar per confirmar o per renovar la nostra crida, que hem rebut sense cap mèrit. La Quaresma ens convida especialment a fer-ho, a apropar-nos més a Jesucrist a través de la pregària amb la Paraula de Déu i amb els sagraments de l’Església: l’eucaristia i la reconciliació. També a través de les obres de misericòrdia. Aleshores, tard o d’hora gaudirem d’aquesta experiència, més o menys discreta, però que ens confirmarà en la nostra fe.