Translate

dilluns, 5 de gener del 2026

Alça't radiant, Jerusalem (Epifania 2026)

Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum”. El profeta Isaïes continua inspirant la primera lectura de les solemnitats nadalenques. Avui anunciava el retorn de la prosperitat a una malmesa ciutat de Jerusalem, just quan “les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions”, una declaració malauradament actual. Jugant amb el contrast entre llum i tenebres, entre claror divina i foscor humana, s’anuncia que “sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria”. Si pel profeta el retorn dels deportats a la ciutat era el signe de la manifestació divina, per la tradició cristiana estesa d’orient a occident ho és el naixement de Jesús a prop de la ciutat, a Betlem. Per això responíem al salm: “Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge”.

Aquesta universalitat de la lloança divina la manifestava la carta als Efesis quan proclamava: “Tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa”. Jesucrist és qui eixampla a tots els pobles les promeses divines a Israel i els anuncis profètics de restauració. Aquest és el gran missatge: que la llum divina és accessible a tots els pobles gràcies a Jesucrist. Tots els qui ens hi acostem amb fe esdevenim germans, perquè compartim una mateix herència i venerem un mateix Déu. Aquest és el missatge de la solemnitat de l’Epifania que celebrem avui.

L’evangeli de Mateu explicava el conegut episodi dels tres mags d’Orient que segueixen una estrella que els porta a contemplar l’Infant Jesús, no sense passar per Jerusalem i compartir la noticia amb Herodes i la seva cort. Alterats per la pregunta dels mags: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer?», fan gala dels coneixements de la tradició jueva, que pel profeta Miquees anunciava que el Messies havia de venir de Betlem, d’on sorgí el llinatge de David.  Però la diferència entre uns i altres és la fe: Herodes i la seva cort coneixen la tradició però no creuen en ella; els mags no la coneixen però hi creuen. La fe porta els mags, que representen tots els pobles, a contemplar la reialesa divina en l’Infant Jesús. Aleshores, “prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra”.