“Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós”. Així parlava el Senyor al rei Acaz, convidant-lo a manifestar el desig que volgués, per gran que fos, perquè el portaria a terme. La resposta prudent, quasi atemorida del rei, suscita la intervenció del profeta Isaïes que realitza un anunci enigmàtic: “La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel”. L’esposa del rei engendrarà un fill, que anomenarà Emmanuel per evidenciar que Déu és amb el poble i el llinatge del rei David en temps d’infortuni. La tradició cristiana llegirà la proclama d’Isaïes com una profecia del embaràs de Maria i el naixement de Jesús: ell concretarà de manera meravellosa el nom d’Emmanuel, esdevenint de manera perpètua el Déu amb nosaltres que significa el seu nom.
Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, els confirmava que l’anunci d’Isaïes s’havia encarnat en Jesucrist, que descriu com: “destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures santes”. Jesús de Nazaret no només anuncià la Bona nova de Déu, sinó que ell mateix era la Bona nova de Déu. Així ho explicava l’apòstol: “Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre”. Sant Pau se sentia cridat a estendre a tots els pobles aquesta Bona nova, desitjant-los la gràcia i la pau de Déu.
L’evangeli de sant Mateu explicava la seva versió particular del prometatge de Maria amb Josep i el seu embaràs. Les dificultats humanes de l’episodi es superen amb la intervenció divina a través d’un àngel i la receptivitat posterior de Josep. Tot plegat perquè s’acomplís en Jesús l’anunci que havia fet el profeta Isaïes, que la verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu és amb nosaltres. Josep, assumeix la seva part de compromís en l’embaràs de Maria per obra de l’Esperit Sant: “Josep es despertà i, complint el que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada