Un nen petit els guiarà (Diumenge 2n Advent)

“Un nen petit els guiarà”. Ho explicava el profeta Isaïes respecte el llop i l’anyell, la pantera i el cabrit, el vedell i el lleó que caminaran plegats pacíficament, guiats per un infant. Aquesta imatge extraordinària de l’extraordinari profeta Isaïes, el gran poeta anunciador dels temps futurs, fa referència al Messies d’Israel, al salvador que naixerà del llinatge de Jessè, el pare del rei David. D'ell rebrotarà el Messies, on hi reposarà en plenitud l’Esperit diví. En aquest futur millor, el profeta concreta que  “ningú no serà dolent ni farà mal”, una utopia terrenal que assenyala el destí final de la humanitat, que l’infant Jesús inaugurà amb el seu naixement i que cada any el temps d’Advent s’encarrega de recordar-nos.

Sant Pau, escrivint als cristians de Roma, els exhortava a aprofitar l’ensenyament de les Escriptures perquè “la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança”. L'apòstol afegia que això s'ha de concretar en la vida de les comunitats, d'abans i d'ara, a través de gestos i actituds. Primer, estan ben avinguts de cor i de llavis. Segon, acceptant-nos els uns als altres per la senzilla raó que Crist ens accepta a tots i cadascun, vinguem d’on vinguem i pensem com pensem.

L’evangeli de sant Mateu explicava les predicacions de Joan Baptista anunciant la vinguda del Regne de Déu i el seu Messies: “vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop»”. Les crítiques i amenaces del Baptista als seus contemporanis no són literatura caducada, sinó missatge actuals que conviden a no refiar-nos de la nostra vivència de fe, sovint acomodatícia i que tendeix a rutinitzar-se. El Baptista insisteix en la conversió, que no és més que tornar a aquell del qual tendim a allunyar-nos. El to escatològic i amenaçant del seu discurs cal entendre’l avui dia com un avís a no deixar per demà el que puguem fer avui, perquè el destí final de la història no el decidirem els humans, sinó Déu mateix, Per això cal viure la nostra vida terrenal com una espera activa del Regne de cel, que com indicava Joan Baptista, és a prop.