Translate

dissabte, 4 d’octubre del 2025

Tinc davant els ulls devastacions i violències (Diumenge 27)

“Tinc davant els ulls devastacions i violències; hi ha baralles i s'aixequen discòrdies”. El profeta Habacuc es lamentava, amb aquestes constatacions, que les lluites de poder entre les potències del moment, els assiris i els babilonis, afectaven directament els pobles més petits, obligats a ballar al so de la seva música. Les declaracions del profeta continuen vigents i no entrem en concrecions, perquè malgrat el focus social i mediàtic d’aquests dies es concentra en una situació concreta, l’abast de les devastacions i les violències, de les baralles i les discòrdies ens afecten a tots, malgrat les intensitats siguin diferents. Tanmateix, el discurs dramàtic del profeta no vol ser catastròfic, sinó una invitació a la resistència que es fonamenta en la presència divina que parla enmig del drama: “L'home d'esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut”. El salm responsorial ho corroborava quan proclamava: “Aclamem la Roca que ens salva”.

Sant Pau, continuava donant consells per escrit al seu ajudant Timoteu: “Tot el que has de sofrir juntament amb l'obra de l'evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona”. Com deia el profeta Habacuc, l’apòstol també convidava Timoteu a la resistència des de la fortalesa que dona la fe. Ho concretava a través de la imposició de mans que havia rebut d’ell mateix i per la força de l’Esperit de Déu, que no és de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Un gran consell també útil per a nosaltres quan els vents ens bufen en contra.

A l’evangeli de sant Lluc, els apòstols demanaven a Jesús: “Doneu-nos més fe”, bo i apreciant el seu valor. Jesús aprofita l’avinentesa per donar-los dos missatges: el primer, relacionat amb les lectures anteriors i que constata el poder de la fe, que és capaç de canviar realitats que semblen impossibles de canviar. El segon missatge feia referència als que actuen o actuem moguts per la fe, on afirmava que no té cap mèrit obrar així; la raó és perquè fem el que ens toca fer com a creients, que és comportar-nos com Déu vol: responsables, receptius i obedients als seus designis, que sempre són en bé de tothom.