“No acceptaré res. T'ho juro per la vida del Senyor”. Així de brusc responia el profeta Eliseu a Naaman, que era el general en cap de l'exèrcit dels arameus, a qui el profeta havia guarit de la lepra. L’agraïment que aquell militar estranger i poderós volia expressar amb un regal rebia un rebuig sense contemplacions. Colpit per la guarició miraculosa i pel tarannà del profeta, que acollia estrangers com ell i rebutjava obsequis, Naaman decidia, a partir d’aleshores, dedicar el seu culte només a Iahvè, el déu d’Israel. Tota una lliçó de vida per part d’Eliseu que defuig regals i distincions, que acostumen a fer-nos perdre el nord, diluint valors i rectitud moral.
Sant Pau, seguia amb els consells al seu ajudant Timoteu. Compartia el seu empresonament que el convertia en una persona socialment mal vista i rebutjable. Talment com Eliseu impertorbable als regals, Pau contemplava impertorbable la seva marginalitat. Per aquesta raó afirmava amb convicció que: “les presons no poden encadenar la paraula de Déu” i que “Jo ho suporto tot per amor dels elegits”. La fortalesa de l’apòstol es manifestava sense fissures perquè la seva mirada existencial estava posada “en la glòria eterna que Déu ens dona en Jesucrist”, com ell mateix puntualitzava. Quantes vegades a nosaltres ens tremolen les cames i el cor al veure'ns desqualificats en públic pel que pensem o creiem!
L’evangeli de sant Lluc presentava l’episodi de Jesús interpel·lat des de lluny per deu leprosos, que li criden: “Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!”. Malgrat la distància física, Jesús manifesta la seva proximitat i compassió i propicia la guarició. El miracle permetrà els leprosos reincorporar-se a la vida del poble, després que el sacerdot doni fe que la lepra ha desaparegut. Els deu leprosos deixen de ser marginats i només un ho agraeix donant glòria a Déu amb grans crits i prosternant-se als peus de Jesús amb el front a terra. El missatge de la paràbola és que el leprós tan agraït era també un estranger, un samarità, per tant, la seva marginalitat era doble, leprós i estranger. D’aquí el seu plus d’agraïment, com el del leprós siri Naaman amb Eliseu. Així mateix, Jesús tampoc cau en complaences i resol l’escena amb rapidesa, dient al samarità: “Aixeca't i ves-te'n. La teva fe t'ha salvat”.
