“Els raonaments dels mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions”. Així de clar parlava el llibre de la Saviesa en la primera lectura, desinflant les ínfules humanes de voler-ho controlar tot. Per si fos poc, el llibre afegia que si prou ens costa lidiar les vicissituds de la terra, com hem de pretendre abastar el cel amb la nostra mà i comprendre les realitats divines? El discurs de la lectura vol posar els humans a lloc, trepitjant la terra com un regal diví i agraïts pels seus dons: “Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant?”. De fet, pel llibre de la Saviesa el savi no és aquella persona intel·ligent, sinó el qui ha conegut Déu. Així ho confirmava l’estrofa del salm: “Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor”.
La carta de sant Pau a Filèmon tracta de la intercessió de l’apòstol per un esclau empresonat amb ell i que allí esdevingué cristià: Onèsim. Pau demana al seu amo, també cristià, que quan surti i torni a casa, el rebi no només com a esclau, sinó també com a germà en la fe. En una paraula, que el tracti amb dignitat.
L’evangeli de sant Lluc continuava amb les propostes de Jesús de màxims i no de mínims: “Si algú vol venir amb mi i no m'estima més que el pare i la mare, que l'esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu”. L’afirmació provocadora de Jesús continua desconcertant tants segles després si no l’escoltem amb atenció. En cap moment Jesús diu de no estimar els qui formen el nostre context familiar, sinó que el posem com a fonament de la nostra escala de valors. Això demana reestructuració de prioritats: en el cas de l’amor familiar l’opció per Jesús ens ensenya a estimar millor als propers i també als llunyans. En suma, per ser deixeble de Jesús cal fer renúncies personals i Jesús ho deixava ben clar: “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu”. També deia, al respecte: “Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”. Qui sigui frare, que prengui candela.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada