“La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents.” Era la conclusió del profeta Isaïes en els seus oracles de restauració de Jerusalem, devastada pels babilonis i desolada dels seus habitants: morts, deportats o fugits. L’anunci del retorn a la ciutat en un futur proper ha d’alegrar el present dels seus habitants supervivents i de tot el poble d’Israel, que també participarà del consol diví, expressat amb entranyables termes femenins: “Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats.”
Sant Pau escrivia als cristians de la regió de Galàcia que el seu únic mèrit era intentar d’assumir la creu de Jesucrist en totes les circumstàncies de la seva vida: “En ella és com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.” L’apòstol parla d’una nova manera de ser i de fer que té la creu com a fonamentació i com a motivació, que l’impulsa a viure la vida de manera diferent. Per això insisteix a que no l’amoïnin, perquè ell vol portar la creu impresa en el seu cap, en el seu cor i en la seva ànima: “Que ningú no m'amoïni, perquè jo porto en el meu cos les marques distintives de Jesús.”
L’evangeli de sant Lluc explicava la tramesa de Jesús de setanta-dos deixebles a anunciar arreu la seva Bona Nova. Jesús els omple d’instruccions perquè el fons i la forma han d’anar en consonància. Entre altres coses, els diu: “Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa.” Amb aquestes i altres instruccions els deixebles aconsegueixen neutralitzar fins i tot els dimonis: “Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom»”. La sorpresa i alegria dels deixebles en compartir aquesta experiència manifesta els efectes positius de proclamar el nom de Jesucrist. Això ens ha de donar confiança i convicció en continuar proclamant-la, sabedors del bé que li fa al nostre món.
