“Reconeix avui que el Senyor és l'únic Déu; recorda-ho sempre en el teu cor”. Aquestes dues frases del llibre del Deuteronomi sintetitzen la lectura que hem escoltat i també tot el llibre. Els verbs reconèixer, recordar, complir, escoltar, estimar, sempre al voltant de Déu, caracteritzen aquest llibre de la Torà. La intenció del Deuteronomi és encoratjar el poble d’Israel a optar de manera coral, convençuda i decidida per Iahvè, després de contemplar els grans beneficis rebuts per ell, des de l’alliberament d’Egipte a l’entrada a la terra promesa. La resposta del salm que hem compartit anava en aquesta línia de reconeixement i d’agraïment: “Feliç el poble que el Senyor s'ha escollit per heretat.”
La proximitat divina amb el poble d’Israel que evocava el llibre del Deuteronomi, la trobem també en sant Pau quan escriu als cristians de Roma. Els parla sobre l’acció de l’Esperit Sant en els creients: “Tots els qui viuen portats per l'Esperit de Déu són els fills de Déu”. L’apòstol insisteix en aquesta proximitat quan afirma que no som esclaus obedients a Déu, sinó fills i hereus seus, destinats a gaudir amb Crist del seu Regne de benaurança. Quina grandíssima responsabilitat que tenim els creients: viure la condició de fills de Déu amb la dignitat i el compromís que això requereix! Animats per l’Esperit Sant, que ens fa cridar “Abba, Pare” a Déu, aprofitem degudament la proximitat divina que Jesucrist, el Fill, ens aconseguí. Aquesta proximitat es segellà en el nostre baptisme, rebent el do de l’Esperit Sant.
L’evangeli de sant Mateu ens recordava el seus versets finals, quan Jesús ressuscitat, envoltat de reverència i de dubtes, donava als onze deixebles el seu darrer missatge, bo i afegint un compromís de proximitat: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.” Amb aquest suport celestial, els qui volem ser deixebles de Jesucrist i viure-ho en comunitats cristianes, tenim un encàrrec seu: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant”. En aquest encàrrec es proclama el nostre ADN cristià, que és invocar un Déu que és Pare, que s’ha manifestat intensament amb el Fill, Jesucrist, i que ens empeny quotidianament amb la força l’Esperit Sant. Això és el que celebrem avui. Això és el que creiem. Això és el que anunciem. Això és el que perdura, enmig de reverències d’uns i dubtes d’altres, com sempre passa en cada època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada