"Us trauré el poder de beneir". Aquesta és l'amenaça que el profeta Malaquies proclama
en nom de Déu en la primera lectura. El motiu d'aquesta amenaça és rotund: "si no feu cas de mi, si no esteu atents a
honorar el meu nom". El profeta Malaquies denuncia
el comportament altiu, abusiu i prepotent dels sacerdots, anunciant-los que
fins i tot el poble els perdrà l'estima i el respecte per haver perdut el nord
i haver jutjat amb parcialitat. Aquells que aleshores exercien l'autoritat
religiosa i també sociopolítica, són amenaçats de ser rebutjats per Déu i pel
poble. Aquells que es consideraven intocables en virtut de les seves
atribucions són posats en evidència pel profeta Malaquies dedicant-los amenaces
divines i anunciant-los el rebuig del poble.
Amb un to més moderat, Jesús
qüestiona un cop més els mestres de la Llei i els fariseus en l'evangeli d'avui.
Posa en evidència el seu dogmatisme religiós vers els altres i les seves
pretensions d'esdevenir l'única veu o els únics guies del panorama religiós i
social d'aquell moment. Les crítiques de Malaquies i
de Jesús són extensibles a tots els temps i a tots els àmbits, adreçades
principalment als qui ostenten alguna mena de poder (sigui polític, judicial, econòmic,
cultural, esportiu o religiós); són crítiques que també ens serveixen a tots en
qualsevol moment, sobretot amb l'agitació actual que vivim. Perquè no podem
perdre el nord de Déu i de Jesucrist si som creients, ni de les múltiples aliances
(utilitzant el llenguatge bíblic) que ens comprometen en la nostra vida social.
Malaquies denuncià la manca d'imparcialitat: per això hem de denunciar els abusos de poder, vinguin d'on vinguin. Jesús denuncià la imposició d'una
única veu: per això hem d'escoltar i fer sentir totes les veus, vinguin d'on
vinguin. Si volem ser ponderats, uns i altres (i al dir "uns i altres" ja ens
entenem) hem de reconèixer que tots pequem de les dues coses, però com més gran és
el poder i l'autoritat que s'ostenta, més gran és el pecat i més mal fa als altres.
Els
catalans (siguem dels uns o dels altres) tenim mig govern a la presó i l'altre
mig retingut amb el nostre president en una comissaria belga. Ho podem llegir
fredament com un pas més del joc del gat i la rata que s'està jugant, però no
deixa de ser una gran humiliació personal i col·lectiva que ens desvetlla moltes
reaccions i cap de bona. Però Jesús ens ho deia ben clar:"Tothom qui
s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit"; és a dir, qui imposa acabarà perdent, i qui sap perdre
acabarà guanyant:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada