Flavi Josep fou un escriptor
jueu que nasqué cap a l’any 38 i va morir vers l’any 100. El seu nom, no
romanitzat, era Josep ben Matties.
Va participar activament a la guerra de l’any 70, a Jerusalem, però
posteriorment es passà als romans. Després va escriure sobre la vida i la
guerra dels jueus per tal de presentar
amb simpatia el món jueu als romans.
En els seus escrits
parla de Jesús i també de Joan Baptista. En un dels seus textos explica la raó
per la qual Herodes féu empresonar Joan: “Herodes va tenir por que aquella
força de persuasió de Joan incités el poble a la rebel·lió i, per això, el va
fer agafar i el va posar a la presó”.
Segons Flavi Josep
la por d’Herodes és, doncs, que Joan “incités el poble a la rebel·lió”. Avui,
l’Evangeli de Mateu que ens presenta la litúrgia comença amb la notificació a
Jesús de la mort de Joan. Diu l’Evangeli que quan la hi van comunicar: “Jesús
se n’anà amb una barca a un lloc despoblat”. Per què Jesús marxa a un lloc despoblat, desert?
Podria ser per dues
raons. Primera, que fos com en el cas de Llàtzer que narra l’Evangeli de Joan: que
Jesús l’estimava i, quan s’apropa a la seva tomba, Jesús es commou, se li
neguen el ulls i plora. Segurament que també es commogué per la mort de Joan,
algú qui per a Jesús era un punt de referència i que, segons sant Lluc, a més
era parent seu. I la segona raó és que tant la mort de Joan com la resurrecció
de Llàtzer foren una causa que precipità la condemna a mort de Jesús. La
litúrgia diu que Joan Baptista precedí Jesús en el naixement i en la mort. La
commoció de Jesús és, doncs, la commoció de Getsemaní.
Herodes va
empresonar Joan perquè tenia por que incités el poble a la rebel·lió. I tot, a
més, s’ajunta per donar la raó a Herodes i condemnar també Jesús per la mateixa
raó. Jesús va a un lloc desert, però no hi va sol; com sempre, va amb els deixebles.
I quan arriba a aquell lloc es torba amb una multitud que el cerca. Diem sovint
que és Judes qui traí Jesús, i és veritat; però en el fons, el que de veritat
traí Jesús va ser la seva pròpia compassió que el va posar en el punt de mira
dels poderosos. L’Evangeli diu que Jesús se’n compadí d’aquella multitud, els
va guarir i els va donar el pa.
Serà, doncs,
aquesta compassió la que el durà a la mort. I en aquesta compassió de Jesús es transparenta
la compassió i l’amor de Déu per nosaltres. Com diu Pau a la carta als Romans:
“Qui serà capaç d’allunyar-nos de l’amor de Crist, que tant ens estima? Ni el
contratemps, ni la por, ni els perills, ni la mort sagnant... res de l’univers
creat serà capaç d’allunyar-nos de Déu que en Jesucrist en ha demostrat com ens
estima”.
Jesús ha vingut, i
amb això te raó Herodes, a revoltar el poble. Ell que, com Maria, diria que Déu
“Derroca els poderosos del soli i exalça el humils, omple de béns els pobres i
els rics se’n tornen sense res”. Ell que proclama benaurats els pobres i
amenaça els rics, Ell que proclama la subversió de tots els valors allunyant-se
de tota violència i de tot poder.
I això és una crida
a mi, a tu, certament i personalment a convertir-me, però no a mi sol, sinó a
nosaltres com a comunitat cristiana, com a Església. Però no podem fer res
sense Ell. Així apliquem les paraules d’Isaïes a Jesús quan el profeta diu:
“Per què malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan...Veniu a mi i
us saciareu de Vida”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada