Homilia en un centre penitenciari en la festa del baptisme de Jesús. Evoquem l’escena del riu Jordà. Els preguntem si alguna vegada han experimentat que el “cel s’obria damunt seu”.
La demanda és intencionadament simbòlica i oberta. Sabem que les seves respostes, sovint imprevisibles, captaran el missatge i l’expressaran amb simplicitat.
-A mi me pasa cuando rezo por la noche, y cuando estoy tumbado con mi hijo pequeño encima del pecho- respon un d’ells amb convicció.
-Son los dos momentos que siento más paz- arrodoneix.
El comentari deixa bocabadat a tot l’auditori. La prèdica d’avui ha estat breu: ell ho ha expressat tot de forma esplèndida. Només ha calgut corroborar les seves paraules.
-Son los dos momentos que siento más paz- arrodoneix.
El comentari deixa bocabadat a tot l’auditori. La prèdica d’avui ha estat breu: ell ho ha expressat tot de forma esplèndida. Només ha calgut corroborar les seves paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada