dijous, 6 de gener de 2011

Naixement i manifestació (Epifania 2011)

Nadal sense l’Epifania seria una anècdota. L’Epifania sense Nadal seria un bluf. Són dues frases concíses que mereixen explicació. L’escena del naixement de Jesús –Nadal- apareix explicada en els evangelis com un esdeveniment molt local. Més enllà dels pares i dels pastors de la contrada ningú més se n’assabenta, excloent els àngels del cel que sí que se’n fan ressó cantant: "Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes".

Però l’entrada en escena dels savis d’Orient significa tot el contrari. La nativitat de Jesús es converteix en un esdeveniment universal. El cel ho anuncia amb una estrella lluminosa, uns savis venen de ben lluny a contemplar-lo i a retre-li homenatge, el rei i la capital de Jerusalem s’inquieten pel succés, els sacerdots i els lletrats ho confirmen citant l’Escriptura. Tot queda afectat pel naixement de Jesús. Aquest és, en síntesi, el missatge de la festa d’avui. El mot Epifania, que literalment siginifica: “manifestació”, ja ho diu tot.

Per això Nadal i Epifania són dos moments inseparables del mateix esdeveniment, dues cares de la mateixa moneda: l’encarnació i la manifestació de Déu a tots els pobles. Tot plegat concentrat en la persona de Jesús. Si Jesús neix no és per fer contents a uns quants deixebles i amics, sinó per irradiar a tots els pobles una bona nova. Si Jesús es manifesta de forma esclatant, no és per impresionar i aclaparar els humans, sinó per subratllar el valor de la seva condició humana.

Nadal i Epifania també han de ser dos moments inseparables de la nostra vida de fe. No podem reduir la nostra condició cristiana a uns caus d’intimitat on ens trobem a gust i prou. Cal irradiar, començant pels més propers, i també arreu, el que creiem i el que vivim, si és que estem convençuts de la seva validesa. Tampoc podem reduir la nostra fe a deixar-nos impresionar per uns moments impactants i emocionants: la missa del gall o del pollet, la vinguda del papa, el Via Crucis de Setmana Santa, pelegrinar a Lourdes, a Roma, a Assís o a Terra Santa. Cal després arromangar-se per omplir de contingut la nostra rutina.

La nostra fe és quelcom personal, però d’abast universal. No podem trencar aquesta doble dimensió. Demanem als savis d’Orient que ens donin una mica de la seva alegria immensa al contemplar l’estrella i l’Infant, per poder assaborir amb joia i amb convicció el misteri de fe, per fer el que ens dèia el profeta Isaïes: "Alça els ull i mira al teu voltant".